Vitrall de la catedral de Chartres s.XII
Benvolguda família de
famílies, benvolguts germans/es:
Si ens pregunten com és el
nostre Déu, podem descriure’l a partir de com ens el rebel·la el seu fill
Jesucrist. Ens ho diu Sant Pau: “Jesucrist és imatge del Déu invisible, engendrat abans de tota la
creació. Ha creat tot l’univers per ell i l’ha destinat a ell”.
Abans però, Déu ja havia fet
una aliança amb la humanitat, a través del poble escollit d’Israel, i li havia
confiat la Llei, els deu manaments, que calia escoltar, guardar i complir per
convertir-se al Senyor, amb tot el cor i amb tota l’ànima. Jesús fa seus aquests
manaments, però els hi dóna un sentit més profund. Aquell mestre de la Llei,
vol provar a Jesús i fer-lo quedar malament davant dels altres, preguntant-li: “Mestre, què he de fer per tenir la vida eterna?” I
Jesús li respon amb dues preguntes: “Què hi ha escrit a la Llei? Que hi llegeixes?”. El
mestre respon bé: “Estima el Senyor
el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb totes les forces, amb tot el
pensament, i estima els altres com a tu mateix”. Per això li diu: Fes-ho així i
viuràs. Però el mestre, com potser nosaltres, vol saber qui són els
altres, qui és el proïsme? Jesús aleshores, li proposa una paràbola preciosa,
que tots coneixem, la del bon samarità: vol treure’l de la teoria i portar-lo a
la pràctica, en la vida de cada dia, encarnar aquella llei que tan bé se sap de
memòria, però que tan poc viu en el seu cor. I el mateix mestre de la Llei, sense
adonar-se’n es respon a si mateix, quan Jesús, acaba la paràbola,
preguntant-li: Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem
d’estimar, que havia caigut en mans dels lladres? “El qui es va compadir d’Ell”. I
Jesús li torna a dir, com abans: “Doncs tu fes igual”.
I avui ens ho diu a
nosaltres: Coneixem Déu a través de Jesús, i ell mateix ens diu que és el camí,
la veritat i la vida, i la seva manera de ser i de viure és, justament com la
d’aquell bon samarità. Més que saber que ha d’estimar a Déu i al proïsme,
estima i ho concreta en cada circumstancia de la seva vida. L’altre, és cada
persona amb la que ens trobem, sigui quina sigui la seva condició, raça, origen,
pensament o creença. És una criatura de Déu, un germà/na a qui hem d’estimar com
Déu ens estima a cadascú de nosaltres, amb qui ens hem de sentir propers i de
qui ens hem de compadir, no passar de llarg. Per això,
clama al cel el que continua passant amb la gran quantitat de persones que encara
busquen refugi i no el troben, busquen un treball decent, i no el troben; una
llar digne on viure, i no la troben; perquè tots plegats no som prou agosarats
com aquell bon samarità. Jesús ens
convida a superar barreres i murs, a estendre ponts d’amistat i de pau,
començant pels qui tenim més a prop, però sense excloure a ningú. Aquesta és la
prova del cotó de tota persona, però d’una manera especial del nostre ser
deixebles de Crist. El seu Esperit ens reuneix com a família, com a Església,
de portes obertes i en sortida. Jesús n’és el cap, la pedra angular, que a
través de la creu ha segellat amb nosaltres l’aliança definitiva, perquè tots,
seguint els seus passos, puguem assolir la vida eterna. I compte amb nosaltres
per continuar la seva missió: Vés i
tu fes igual!
Que aquesta Eucaristia ens ajudi a sentir-nos enviats a compartir amb els altres, la pau, l’amor i la misericòrdia que Déu ens mostra amb escreix, a través del seu Fill Jesucrist, Senyor nostre.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge