L’experiència
humans de tots els temps és que Déu passa per la vida de totes les persones,
igual com hem llegit que va passar per la vida d'Abraham i Sara. És un fet
universal: Ell passa com un foraster, com algú a qui hem de reconèixer-lo. Déu
passa en multituds d'ocasions per la vostra vida i la nostra tasca és
acollir-lo, obrir-li la porta de la nostra tenda.
Quina
imatge tan bella, la de la nostra vida com una tenda! Els qui viuen dia del seu
país de naixement prou saben que tot és provisional i que anem plantant i aixecant
la nostra tenda. Però Déu sempre sap on l'hem plantada i on trobar-nos. Des de
la porta de la nostra tenda escoltem la veu de Crist que diu, com diu a
l'Església de Laodicea a l’Apocalipsi: «Mira, soc a la porta i truco. Si algú
escolta la meva veu i obté la porta, entraré i soparé amb ell i ell amb mi». És
la veu que va escoltar Abraham en el seu cor animada pels costums semítics, on
la hospitalitat del foraster està tan arrelada que va saber escollir Deu mateix
que passava.
Aquí
hem de preguntar-nos: obro la porta de la meva tenda perquè Déu hi entri? I una
altra cosa: sé reconèixer el pas de Déu per la meva vida? Molts cops serà més
manifest, patent, com els israelites al Sinaí o serà un pas més discret, com el
vent que va sentir Elies a l’Horeb o Abraham veient Déu en els forasters. El
fet innegable és que la crida de Déu és que li obrin la porta de la nostra
tenda, de la mateixa manera que Ell ha plantat entre nosaltres la seva tenda i
ara tenim accés a la seva intimitat gràcies a la humanitat de Jesucrist i la
seva obra de redempció obrada en la seva Pasqua. És allò que Sant Pau ens vol dir
quan parla del misteri amagat des del principi: «que Crist, l’esperança de la
glòria que ha de venir, estigui en vosaltres». És a dir, la voluntat
d’apropament de Déu a la humanitat que s’havia separat d’Ell, que arriba a
nivells mai vistos en Jesucrist, allò que trobem en la primera carta als
Coríntia: «cap ull ha vist mai i cap orella ha sentit ni el cor de l'home
somiava allò que Déu té preparat per als qui l’estimen». Deu és fa un de
nosaltres per tal que nosaltres, units en la mateixa humanitat puguen compartir
la seva divinitat, la seva vida plena: que siguem una mateixa via, com els qui
viuen dins la mateixa tenda.
I,
què passa quan deixen entrar Déu en la nostra tenda? Que són fecunds. Abraham i
Sara eren infeccions, no podien tenir fills. Deu els visita i poden tenir un
fill. Deu els visita i donen fruit. Déu, en la nostra vida també donarà fruit
si li obrim la porta. Tants cops vivim en les nostres tendes infecundes, que
només provoquen desesperança, desil·lusió. Abraham i Sara vivien així: era el
final del seu llinatge: qui heretaria la seva terra? Aplicat a la nostra vida
seria que si obrim la porta de la tenda a Déu ens traurà de les tristeses i
desesperances.
Ara
podem entendre per què Maria ha escollit la part millor: Ha entrat dins la
dinàmica d'apropament a Déu, l’ha deixat entrar dins la seva tenda. La part
millor, no únicament perquè era més a prop de Jesús sinó perquè tenia tota
l'atenció passa en la relació de comunió i amor íntim amb Crist. Escoltava amb
tots els sentits, amb tota la seva ànima fixa en l’Amat. Marta, podem pensar
que estava neguitosa perquè volia servir bé el Senyor i en aquesta preocupació
havia oblidat el més important: la relació de cor a cor amb Jesús. Tan
neguitosa i preocupada estava que no escoltava i al no escoltar no entrava en
la dinàmica comunional, l’única necessària.
Marta
no havia entès encara que Jesús formava part ja de la seva família i que quan
un és de la i que quan és de la família no es tracta igual que un hoste, no
tenim la necessitat d’obsequiar-lo tant. Marta havia perdut pel camí allò
essencial. No som nosaltres tants cops, Marta?
Allò
que el Senyor vol de nosaltres no és tant les bones obres, que hem de seguir
fent-les, com el nostre cor. Tants cops estem obsequiant-lo amb les nostres
bones obres i Crist espera de nosaltres allò més preciat que tenim: el cor. I
amb ell, la voluntat, la memòria i la llibertat, tal com deia Sant Ignasi en
els Exercicis Espirituals. Deixem-nos seduir per l'amor de Déu Trinitat, Deu
comunió de persones que vol habitar en la nostra tenda.
Joan Hernàndez, vicari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge