1. La nostra glòria.
La nostra glòria es troba en la creu de Jesucrist. Pel baptisme hem estat creats de nou i això és el que val de debò la pena. Acollir aquest nou engendrament per l’aigua i l’Esperit consisteix a fer nostra la creu de Jesús, a assumir d’una manera solidària, com ell va fer, la creu del món i no d’una manera victimista, sinó d’una manera esperançada.
2. Fem festa.
La creu és dura, però l’horitzó de la resurrecció li dona sortida i sentit. “Alegreu-vos amb Jerusalem, estigueu contents els qui portàveu dol per ella”. El Senyor, només el Senyor, canviarà el dol en festa; Ell és el protagonista però vol que nosaltres també en siguem actors, necessàriament, actors; ens vol necessitar.
3. La missió dels deixebles.
Anunciar el regne del cel no és només enraonar, és sobretot viure solidàriament el dolor del món amb l’alegria de saber que els nostres noms i molts altres noms estan escrits al cel. No som vencedors de res, l’únic vencedor és Jesucrist. Els “esperits” s’han sotmès a Jesucrist, tot se li sotmetrà, però no gratuïtament, sinó per la nostra lluita que fa front a les grans injustícies i, potser encara més, a les petites injustícies, sobretot les que causem i/o consentim nosaltres mateixos.
4. Epíleg.
Demanem a l’amo dels sembrats que enviï moltes persones al món; demanem-li força perquè sapiguem assumir la nostra responsabilitat missionera personal. Tots som candidats però tot depèn de la nostra resposta.
Josep Esplugas i Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge