«L'amor que el Crist ens té ens obliga». Estem en deute amb Crist i quan algú està en deute amb algú l’obliga a ser exquisit amb aquella persona, a donar-li profundes gràcies i a intentar correspondre a aquell favor que han fet per tu.
Doncs amb Crist, el mateix. Hem de reconèixer,
com diu sant Pau que «un ha mort per tots […] perquè els qui viuen no visquin
ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat».
Crist ens ha salvat, té el poder sobre el mal i la mort: aquest és el missatge
de l’Evangeli. El mar, signe de mort, no té poder sobre Crist ni sobre la barca
de Pere —signe de l’Església— en la qual Crist hi va. Crist ha vençut la mort,
ens ha salvat perquè visquem per a Ell. Aquest és el fonament: l’amor que Crist
ens té, l’ha fet obrar així.
Per tant, hem de ser exquisits en el tracte
amb el Senyor: dedicar-li moments en la pregària, però moments de qualitat, no
quan estem ja a punt d’adormir-nos —que també i així ens adormim amb el Senyor—
sinó temps de qualitat, escoltant la seva Paraula, celebrant l’Eucaristia… i
també un tracte exquisit amb aquells que Crist ha volgut que siguin gairebé
sagrament seu: els pobres i necessitats —recordem Mateu 25: tenia fam i em vau
donar menjar, etc.—.
Donar-li profundes gràcies a Déu. No només en
la pregària, sinó també amb la vida. És el repte: viure una vida eucarística,
és a dir, una vida que sigui una acció de gràcies a Déu. Com? Doncs obrant tal
com Ell vol: no valorar ningú per la seva condició mortal, ens ha dit sant Pau.
En altres paraules: no tenint mires humanes sinó divines. Respectar la dignitat
de tota persona perquè són imatge de Déu, llegir la història personal i
universal com història de salvació i d’amor que Déu ens té, morir als nostres
criteris i punts de vista per abraçar els criteris i la mirada de Déu…
Finalment, intentar correspondre a l’amor. Començar pels germans. Sant Joan ens diu que qui no estima el germà que sí que veu no pot dir que estimi Déu que no veu. Portar una vida on jo no sigui el centre, sinó el germà que em necessita: ja sigui per fer-li companyia perquè no té ningú, ja sigui compartint els meus béns perquè no té el necessari per viure dignament, ja sigui pregant per ell perquè és una obra de misericòrdia. En definitiva, portar una vida d’entrega, com tots els sants —que són exemple per a nosaltres— han portat.
Tan de bo cada dia que ens llevem, tinguéssim aquesta frase com a primera cosa, a la porta de l’habitació o on sigui penjada, perquè no se’ns oblidi: L'amor que el Crist em té m’obliga. I concretar a què m’obliga en aquell dia que comença.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge