Ahir celebràvem la Vetlla Pasqual,
l’Eucaristia de la qual brolla tot l’any litúrgic. Aquesta antiquíssima
tradició dels cristians de vetllar, ens fa adonar que vetllar vol dir esperar.
Hem d’esperar d’anar al sepulcre i allà trobar-nos amb la pedra retirada. Hem
d’anar com Joan, entrar dins i veure el llençol, i com diu l’evangeli “veure i
creure”.
Hem estat constituïts heralds de la notícia
més important de la història. De fet, millor que heralds, apòstols, enviats a
anunciar a tot el món allò que Pere predica a la primera lectura: Jesús va ser
ungit per l’Esperit Sant, va passar fent el bé, va ser mort, al tercer dia va
ressuscitar i es va aparèixer, no a tot el poble, sinó a uns testimonis. Germans,
aquests testimonis som nosaltres.
No tenim cap altra missió tan important que
ser testimonis d’aquesta veritat, testimonis del Vivent. La resta de coses, que
ens ocupen molt de temps i no només ens ocupen, sinó que ens preocupen, no són
tan importants com ser apòstols del Ressuscitat. Pregunta’t, per què
existeixes? Quina finalitat té la teva vida? No hi ha cap altra resposta vàlida
que no sigui que existeixo perquè Déu m’ha creat per amor, per estar amb ell i
l’estimi i el faci estimar.
Però no podem començar l’equació aquesta pel
final; hem de començar pel principi. Hem de trobar-nos primer amb el
Ressuscitat. Aquests dies de l’Octava
fins el diumenge vinent -sobretot- i tota la cinquantena pasqual és un
temps privilegiat per trobar-nos amb ell. Amb ell, que tant ens hem preparat
aquesta quaresma. És un temps privilegiat i únic. Que no tornarà. Tornaran
altres pasqües però no aquesta i aquesta és una ocasió per trobar-nos de
veritat i amb profunditat amb el Senyor.
Ara us faig un repte o una exhortació o com li
vulgueu dir. No anem postergant les coses. El temps que disposem és molt curt…
Que no visquem més en els nostres sepulcres. Crist ens ha dit a cadascú de
nosaltres, com va fer a Llàtzer: surt a fora! Sí, surt a fora i troba’t amb mi.
Deixa enrere en el sepulcre els teus criteris, la teva manera de veure les
coses, el teu pecat, tot allò que t’obstaculitza venir cap a mi. És ara el
moment! Per què esperar? Ves a l’hort on hi ha el sepulcre de Crist,
passeja-hi, gaudeix de l’exuberància de la natura, busca, espera, vetlla, que
segur que trobes el teu creador, el teu redemptor. I quan el vegis, mira’l als
ulls, mira’t reflectit en la seva mirada, deixa’t estimar, obre-li el cor,
deixa que ell et guareixi, confia-li la vida.
Aquests dies tornem a la normalitat: la feina,
les coses de casa, les compres, tràmits, gestions, metges, amics… però no
perdem siusplau el centre. El centre de la nostra vida és Crist, ser apòstols
seus perquè ell ens estima i nosaltres l’estimem. Els dies de l’Octava fins
diumenge són privilegiats. No ho oblideu! No val la pena deixar de fer alguna
cosa aquests dies per poder dedicar-se més a la pregària per anar a l’hort i
trobar-se amb el Ressuscitat? No val la pena deixar de fer alguna cosa aquests
dies per poder celebrar l’Eucaristia cada dia aquí a la parròquia? No cal
parlar en termes mercantils però... el Senyor no defrauda, és una bona
inversió. Qui d’aquí vol renunciar a trobar-se amb Crist? Amb el Ressuscitat,
que ha fet tot això que hem vist durant el Tridu per tu?
Joan Hernàndez, prevere i vicari.
Gracies Mossén Joan. Una homilía molt bonica. Feliç Pasqua.
ResponElimina