Benvolguda família de famílies,
germans i germanes!
Celebrem la solemnitat de
la Pentecosta, celebrem que Déu ha enviat el seu alè, i ho ha fet tot nou, ha
començat una nova creació. L’alè de vida que havia ressuscitat Jesús d’entre
els morts, el dia de la Pasqua, ara és vessat sobre tota la creació, començant
per aquells que l’esperaven amb deler. És la plenitud de la Pasqua.
L’Església podem dir que va néixer en la
festa de la Pentecosta. Aquell dia, els dotze, acompanyats per Maria, plens de
l’Esperit Sant, pogueren comunicar-se amb tots els presents, malgrat la
diversitat de procedències i proclamar a tots les grandeses de Déu, començant
així el seu testimoniatge apostòlic.
Tal i com ens diu Sant Pau, a la carta als
corintis, l’Esperit Sant és el que ens fa el do de la fe, de poder confessar
que Jesús és el Senyor. L’Esperit és
alhora creador de diversitat:“Els
dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol”; i d’unitat, “El Crist és com el cos humà:
és un, encara que tingui molts membres. Tots... hem estat batejats en un
sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el
mateix Esperit”.
L’Esperit Sant és el
mateix dinamisme de Jesús, expressat amb el seu viure i amb el seu actuar. Primer el reberen
els apòstols i nasqué l’Església, cos de Crist. Nosaltres en som membres perquè
també l’hem rebut a través del sagrament del baptisme. Hem rebut el do de la fe
que hem de demanar contínuament que augmenti en nosaltres i que el sapiguem compartir. Perquè l’Esperit
Sant ens porta a viure en comunió, a viure la unitat amb Crist, com a membres
d’un cos on cadascú desenvolupa les seves funcions, però tots vivim i ens movem
en l’Esperit que reparteix els seus dons, els seus serveis, els seus carismes
en cada un dels qui hem estat batejats en el Sant Esperit.
Jesús ens diu que no
ens deixa sols, perquè ens envia el Defensor, ens dona l’Esperit Sant, que podem
reconèixer pels fruits que donem: d’amor, de goig, de pau, de paciència, de
bondat, de fidelitat, de mansuetud i de sobrietat.
Ho podrem reconèixer en la mesura que
exercitem un sisè sentit, que podríem anomenar: “oïda espiritual”, que lliga
amb el nostre interior, que ens permet reconèixer per fora allò que portem a
dins per l’Esperit Sant. Per tant, tenim el repte de descobrir en la pròpia
vida el to de veu de l’Esperit, que no quedi ofegat per altres veus i sorolls
que ens allunyen de Déu i dels altres. Així doncs, som temples de l’Esperit
sant que habita en nosaltres i que vol obrar a través nostre.
Benvolguts/des en aquesta solemnitat de la Pentecosta, dia també de l’Apostolat Seglar, demanem a Déu Pare, que amb l'aliment del seu Fill Jesucrist i la força del seu Esperit Sant, esdevinguem humils i sincers testimonis de l’Evangeli, portadors del seu amor misericordiós allà on siguem, i que alhora sapiguem agrair el treball de tantes persones batejades que d’una manera senzilla i quotidiana donen el millor de si mateixes en bé de tots.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge