1. L’amor és la clau de comprensió de la revelació.
"Déu és amor". Només es pot entendre el missatge de Jesús i de
tota la revelació en clau d’amor. Si ens quedem en la clau del poder traïm el
missatge evangèlic i podem fer, i hem fet, en nom de Déu les injustícies i les
salvatjades més horripilants.
2.
Com s’aprèn a estimar?
No naixem ensenyats, estem tocats pel pecat original, que no va de
pometes sinó d’actituds innates egocèntriques, que només podem mirar de superar
amb actituds apreses d’empatia i de solidaritat. Només l'experiència de l'amor
rebut genera amor donat i no hi ha cap altra manera d’aprendre a estimar. Déu
que és Amor original i originador s'ha avançat a estimar-nos. Aquesta és
l’experiència personal de Jesús i és també el seu principal ensenyament.
3.
Amor i alegria.
“Jo us estimo com el Pare m’estima ... us he dir tot això perquè
tingueu l’alegria que jo tinc” Això ho diu sabent-se pròxim a la mort i
quina mort! O és boig o és Déu, o és que Déu és boig perquè va al revés del
món.
Jesús està tan sonat que afirma: “Fa més feliç donar que rebre” (Ac
20,35). Ser capaços d’estimar és el gran do que rebem de Déu. Estem tocats pel
pecat original, però tenim la capacitat, també innata, d’acollir la gràcia.
Fins i tot quan fallem podem experimentar la immensa qualitat de l’amor diví en
l’experiència del perdó incondicional d’Aquell que és Amor.
4.
Qui hem d’estimar?
Ningú no queda exclòs de l’amor de Déu, ni el centurió Corneli. Ningú no
queda exclòs de l’Esperit Sant, ni el centurió Corneli. L’amor de Déu és ben bé
universal. Per a Ell no hi ha ningú estranger, tots som fills, com aquell
samarità que estima el seu enemic jueu ferit i espoliat. “Estimeu-vos perquè
l’amor ve de Déu”. Fins i tot Jesús demana estimar els enemics (Mt 5,43)
5.
La relació amb l’Esbart Terrassa.
Les associacions culturals
són espais de relació interpersonal i és en la relació interpersonal, i no en
els núvols, que hi ha l’ocasió d’expressar l’amor. El servei a la comunitat es
pot fer des d’interessos més o menys espuris, però també, i és ben nostre, des
de l’interès pel bé de les persones. L’Esbart Terrassa i totes les entitats que
participen de la festa i moltes altres, gràcies a Déu, són llocs de conreu de
l’amistat. Gràcies perquè existiu. L’Església de Jesucrist té el deure de
facilitar tot allò que apropi les persones. No he fet res més que compartir amb
vosaltres l’amistat que us teniu i de la qual m’heu permès de participar.
Com podeu veure aquella amistat que vau començar amb en Joan Soler i que va seguir amb mi, seguirà, sens dubte, amb en Joan Lázaro; és l’amistat i l’admiració de tota la comunitat parroquial. Per molts anys a l’Esbart i a totes les entitats que fan possible aquesta festa entranyable.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge