1.
La victòria de Jesucrist.
La resurrecció que esperem és la seva victòria i és la
nostra victòria, per gràcia d’ell. I aquesta victòria en esperança és fonament
no només de la nostra fe sinó també de la nostra actuació, perquè la fe sense
obres és morta. El nostre temps tan generós en notícies i fets de mort ha
produït una mena d’estil de viure en què la persona no integra la mort pròpia
en la vida pròpia, cosa de la qual no n’estem pas lliures els cristians i, per
això, anem coixos de sentit. Només vencem el món, només ens vencem a nosaltres
mateixos quan fem nostra la victòria del Crist sobre el mal i la mort. El
cristià que no irradia fruits de fe, d'esperança i d'amor, malament; i només
els irradiem en la mesura que ens conformem al Crist.
2.
La humilitat.
Ens hem de preocupar per les persones, però no pas de de
l’autosuficiència, sinó des del reconeixement dels nostres límits. Primer hem
d’adonar-nos de les nostres febleses i, només a partir d’aquest reconeixement
podrem ser útils als altres. I, per poder ser útils, és imprescindible
procurar-nos formació, a través de l’estudi i la pregària. L’estudi aprofundit
de la revelació és indispensable per a tot aquell que es confessa deixeble de
Jesús. És un deure del creient. Si no es parteix d’un bon coneixement del
misteri de Déu revelat als homes podem caure i, de fet alguns grups cristians
hi cauen, tant en el laxisme idiota com en l’integrisme més intransigent.
3.
Pels fruits se'ns coneixerà.
El bon cor dona
fruits bons. Els bons fruits són els fruits de Regne de Déu: justícia, veritat,
amor i llibertat. Créixer vol dir augmentar aquests fruits i només podem
créixer i fer créixer els altres a partir del reconeixement del propi pecat,
perquè aquest reconeixement ens impulsa a abandonar-nos a la voluntat
alliberadora i salvífica de Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge