Benvolguda família de
famílies, gns./nes: Hem començat la Quaresma amb la invitació que se'ns feia el
dimecres de cendra: "Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli". És
un temps privilegiat per a fer-ho.
El camí no és fàcil i sovint hi trobem
falses dreceres i temptacions que ens allunyen dels germans i de Déu. A l’Evangeli hem escoltat com Jesús
n’experimenta tres de molt significatives: la del TENIR, béns materials;
la del PODER i la del PRESTIGI I ELS HONORS fent servir Déu a
benefici propi.. Les tres temptacions van precedides d’unes paraules afalagadores: “SI ETS EL FILL DE DÉU...” i usen la mateixa
Escriptura per a temptar-lo i fer-lo caure. En canvi, és precisament des de
l’Escriptura que Jesús es manté ferm en el que és: FILL
DE DÉU: “diu l’Escriptura”: “l’home no viu
només de pa”, “adora el Senyor el teu Déu”, “no temptis el Senyor el teu Déu”.
Al
final es tracta de la mateixa temptació que també nosaltres podem experimentar:
la de deixar de ser la persona humana que Déu ha creat amb tot
l’amor a la seva imatge i semblança. Per això Jesús ens fa
demanar a la pregària del parenostre: “No permeteu
que caiguem a la temptació”, perquè
hem estat creats lliures; per estimar, per assemblar-nos al nostre creador; i
lliures també per escollir voluntàriament el contrari. La vida ens porta a
escollir contínuament, cosa que vol dir que la temptació se’ns presenta
permanentment en forma de les petites temptacions de cada dia que ens poden
conduir a ser el que no volem ser. Per això, en aquest primer diumenge de
Quaresma la Paraula de Déu ens parla amb tanta claredat i posa a Jesús com a
referent. Només ell ens ajuda a sortir de l'embús
que ens manté tancats, només ell venç la
temptació per fer-nos veure que és possible alliberar-nos-en. Perquè, no ho
oblidem, sucumbir a la temptació del tenir, del poder i del prestigi ens duu a
la injustícia i a la corrupció.
Com hem vist, cada una de les
temptacions és vençuda per Jesús amb un text de la Paraula de Déu. La Paraula
és una arma poderosa per a enfrontar-se al mal, la Paraula que St. Pau ens
recorda que tenim molt a prop nostre, “als llavis i
al cor. Aquesta <<paraula>> és la fe que proclamem”. Gràcies a
l'acció de Crist, nosaltres podem entrar en la justícia més gran que és la de
l'amor i que des de la fe, pren un caire
diferent i nou. És la font de la nostra esperança: “cap dels qui
creuen en ell no quedaran defraudats”, l’esperança no defrauda. Així els cristians,
pelegrins i portadors d’esperança i de vida, caminant junts i no pas com
a franctiradors, ens veiem impulsats a
treballar per construir una societat més justa, on tothom rebi el necessari per
a viure segons la seva pròpia dignitat humana, on la justícia sigui vivificada
per l'amor.
Benvolguts/des gns/nes: Sentim-nos estimats i alliberats pel Senyor, i agraïts, amb fe i humilitat, demanem-li que aquesta Eucaristia ens ajudi a conèixer més el seu misteri i ens doni la força per a optar i dur a la pràctica el que Déu vol.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge