1.Vetllar. Veure.
El missatge de la litúrgia d’aquest diumenge és ras i curt :
"Vetlleu perquè no sabeu ni el dia ni l'hora" L’actitud de vetlla és
l’actitud habitual del cristià durant tota la vida. No és només viure atents a
l’arribada del Senyor; és viure atents a les arribades del Senyor. En el cor,
en els sagraments, en la Sagrada Escriptura, en els altres éssers humans, en
els fets de la vida quotidiana.... Si no parem atenció a l’entorn, com podem
exercir el deure d’estimar? L’amor de Jesucrist era un amor concret; estimar
els altres vol dir donar a cadascú el que li convé. Les obres de misericòrdia
són concretes: Donar pa al qui té fam no pas vestir a qui té fam. Vetllar ens
permet «veure» la realitat.
2. Saviesa. Jutjar.
La saviesa no és erudició solament; és coneixement de Déu per poder viure una vida plenament humana. La saviesa ens capacita per llegir la realitat que veiem i jutjar-la amb els criteris de l’evangeli. No podem ser només espectadors; hem de ser persones que tinguin criteri per incidir evangèlicament en el món.
Déu s’ha revelat generosament. La saviesa, en l'Antic Testament,
s'identifica amb Déu, tal com hem escoltat, i la saviesa, és a dir, Déu, vol
penetrar en el cor de cada persona i fer-hi estada. Però Déu respecta la
llibertat dels seus fills i demana una actitud activa per part d'ells. Per
trobar-lo, cal buscar-lo i ell se'ns posa a l'abast. És el cas de les noies de
l'Evangeli tenir a punt les llànties vol dir mantenir una actitud de vetlla
activa; estar a punt per quan arribi el Senyor.
És en la pregària íntima on podem connectar en el cor les percepcions de
la realitat amb el Déu que hi habita és a dir amb la saviesa. La pregària és
silenci en tensió, és obrir el cor a l'abraçada de l'Amor immens de Déu que
demana la resposta del nostre amor tan migrat!
3. Després de jutjar, actuar.
Les noies prudents quan comprenen que arriba el Senyor posen oli a les
llànties i surten a rebre el Senyor. Quin sentit tindria que havent sentit que
arribava el nuvi es quedessin inactives?
4. Morir en Jesús.
Morir en Jesús, que diu Pau, és el resultat d'estar vivint en actitud de servei i amb l'esperança certa que l'Amor de Déu no ens deixarà morir per sempre. Què importa el dia i l'hora de la nostra mort?, o el dia i l'hora del retorn gloriós de Jesús? És clar que la mort causa tristesa, però la nostra tristesa està amarada d'esperança. Si estem atents, en vetlla, per acollir Déu sempre, no hem de tenir pas una actitud especial de cara al moment de la nostra mort/resurrecció. Si hem mantingut la llàntia encesa amb l'oli de l'esperança i del servei acollirem la darrera vinguda de Déu a la nostra vida mortal amb confiança serena, el sortirem a rebre amb els braços oberts i el somriure als llavis per entrar, com les noies prudents, a les estances del Regne dels Cels a celebrar-hi les noces eternes entre Déu i la Humanitat.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge