Benvolguda
família de famílies, que és la comunitat,
germans/nes en Crist: Aquests diumenges anem escoltant de la mà de l’evangelista Mateu, com Jesús,
ens parla del Regne de Déu a través de
Paràboles, fent ús d’exemples de la vida pròpia d’aquell moment, eminentment
agrícola.
La primer
lectura i l’evangeli d’avui, amb la paràbola del jull, ens posa en guàrdia
davant la temptació que podem tenir de ser jutges implacables dels altres,
quan dins nostre i al voltant nostre, conviuen el bé i el mal,
com el blat i el jull i mai podrem dir d’algú que és dolent o bo al cent per cent.
Només Déu ho sap, només Ell coneix el cor de les persones.
La nostra
sort i esperança rau en què és un Déu
ric en misericòrdia, que ha volgut sembrar en el cor de l’home i la dona la
bona llavor de la seva Paraula, a través del seu Fill Jesucrist,
sense excloure ningú.
Déu compte amb tots per sembrar el món amb la llavor del Regne i per fer front a qui hi vol sembrar jull, el maligne, per això
hem de vetllar per a no caure en les seves temptacions.
Déu té paciència, com un bon pagès, deixa que el blat i el jull madurin
i creixin junts, amb l’esperança que fins i tot el jull pugui convertir-se en blat
i salvar-se de la crema. És la missió
que Jesús, entoma morint a la creu per nosaltres i ressuscitant, i ens ho
mostra en l’escena del lladre penedit, que a l’últim moment reconeix el seu
pecat i a Jesús com el Fill de Déu, el Messies.
És la missió que ens encomana continuar a
cadascú de nosaltres, personalment i comunitàriament com Església. En aquesta
lluita contra el mal, la injustícia i el desamor, contra el jull que hi ha
arreu, som cridats a implicar-nos-hi, a alçar la mirada i deixar-nos guiar pel
seu Esperit Sant, demanant-ho en la pregària, perquè , com
diu St. Pau, és l’Esperit mateix el qui per ajudar
la nostra feblesa, intercedeix amb gemecs que no es poden expressar. Així, el Regne,
com el gra de mostassa i el llevat va creixent sovint gràcies a coses ben
petites i senzilles com: una paraula
d'ànim, un somriure, un gest d'amistat, una trobada joiosa, un treball ben fet,
un perdó demanat i/o rebut de tot cor, un temps i uns recursos compartits
gratuïtament...
Benvolguts gns/gnes, demanem-li al Senyor, lent en el càstig i ric en l’amor, amb la intercessió de Santa Maria, que ens ajudi a ser humils per a reconèixer el jull, el mal; el blat, el bé que hi ha dins nostre, i ens concedeixi de ser cada vegada més bona llavor per estendre el seu Regne dins i al voltant nostre, gràcies a l'aliment que rebem en aquesta eucaristía: Jesús mateix i la força del seu Esperit.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge