dissabte, de març 13, 2010

Imatges/mediacions de l’amor de Déu enmig del món.


(Recés per Vida Creixent, Grup de RdV, etc. Quaresma del 2010)

Una estona de pregària enmig del tràfec del món per poder assaborir la dolçor i la dificultat de l’amor a/de Déu. Comencem donant-li gràcies per aquesta oportunitat i aprofitar-la amb deler i responsabilitat.


1.Som imatge de Déu.
Creats a imatge de Déu hem estat cridats a reflectir la seva imatge. Les qualitats intrínseques de l’ésser diví es manifesten en les nostres qualitats humanes en un grau major o menor segons la nostra adhesió a Déu. ”Déu va crear l'home a imatge seva, el va crear a imatge de Déu, creà l'home i la dona. Déu els beneí dient-los: “Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la; sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles que s'arrosseguen per terra. (...) Déu veié que tot el que havia fet era molt bo. (Gn 1,26-31).


2. Conseqüències del fet de ser imatges de Déu.
2.1. Déu és saviesa.
La saviesa de Déu, però la saviesa de Déu no és la saviesa de l’home; no és tanmpoc erudició. Va per uns altres camins. “Els qui van a la perdició tenen per un absurd la doctrina de la creu; però per a nosaltres, els qui ens salvem, és poder de Déu.(...) Déu ha volgut salvar els creients per aquest absurd que prediquem. Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa, però nosaltres prediquem un Messies crucificat, que és un escàndol per als jueus i, per als grecs, un absurd. Però és poder i saviesa de Déu per a tots els qui són cridats, tant jueus com grecs. Perquè allò que sembla absurd en l'obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l'obra de Déu és més fort que no pas els homes”. (1Cor 1,18-25).
Déu es revela als pobres i als senzills, precisament a aquells galileus ignorants i no pas a uns mestres de la llei convençudíssims de posseir el monopoli del coneixement de Déu i de la santedat, als pecadors que volen convertir-se, com Zaqueu o Mateu, però també a gent sàvia i important com Josep d’Arimatea o Nicodem, que es deixen sacsejar per aquell profeta estrafolari de Natzaret. En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l'Esperit Sant, digué: “T'enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t'ha plagut de fer-ho”. (Lc 10,21).
L’ésser humà que ha assumit la saviesa de Déu, ho manifesta en la seva conducta. ¿Qui de vosaltres es té per savi i entès? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau. (Jm 3,13-18).

2.2. Déu és poder.
El poder de Déu es dirigeix al major bé de l’home i mai al propi profit. Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s'acosten a Jesús i li diuen: “Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem (...) Concedeix-nos de seure amb tu a la teva glòria l'un a la teva dreta i l'altre a la teva esquerra” Jesús els contestà: “No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?” Ells li respongueren: “Sí que podem” Jesús els digué: “Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat; però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui Déu ho ha preparat”Quan els altres deu ho sentiren, es van indignar contra Jaume i Joan. Jesús els cridà i els digué: “Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder. Però entre vosaltres no ha de ser pas així: qui vulgui ser important enmig vostre que es faci el vostre servidor i qui vulgui ser el primer que es faci l'esclau de tots; com el Fill de l'home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per tothom. (Mc 10,35-45). El poder que està tocat per la saviesa de Déu és “poder al servei dels altres” mai no pot ser “poder dominant”. La saviesa de Déu ha determinat que la causa de creixement en ésser, de sentit i de felicitat és l’exercici del servei, com diu l’apòstol Pau: “...recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: "Fa més feliç donar que rebre." (Ac 20,35).
Jesucrist és el dipositari del poder de Déu i el transmet als seus seguidors....
a) perquè sigui de profit per a tothom Jesús s'acostà i els va dir: “He rebut plena autoritat al cel i a la terra. Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat. Jo sóc amb vosaltres dia rere dia fins a la fi del món. (Mt 28,18-20). “El Senyor ens ha donat poder per a edificar-vos i no per a destruir-vos” (2Cor 10,8).
b) per al perdó dels pecats. Jesús perdona: Doncs ara sabreu que el Fill de l'home té el poder de perdonar els pecats aquí a la terra. Llavors diu al paralític:”Aixeca't, pren la llitera i vés-te'n a casa” (Mt 9,6). Els deixebles també: Al capvespre d'aquell mateix (...) diumenge, (...) Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: --Pau a vosaltres (...) Com el Pare m'ha enviat a mi, també jo us envio a vosaltres.Llavors va alenar damunt d'ells i els digué:--Rebeu l'Esperit Sant. A qui perdonareu els pecats, li quedaran perdonats; a qui no els perdoneu, li quedaran sense perdó. (Jo 20,19-23)
c) per a treure dimonis. Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena. (Mt 10,1),
d) per donar la pròpia vida. Jesúis digué:”El Pare m'estima, perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren, sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i tinc poder de recobrar-la; aquest és el manament que he rebut del meu Pare” (Jn 10,17-18),
e) Com a font de vida eterna per a tothom que la vol rebre “Jesús alçà els ulls al cel i digué: “Pare, ha arribat l'hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui, ja que li has concedit poder sobre tot home, perquè doni vida eterna a tots els qui li has confiat". Jo 17,1-2).

2. 3. Déu és amor
I ha estat el primer a estimar, perquè nosaltres puguem correspondre-li amb l’amor inexcusable als germans. Quan estimem som imatge perfecta de Déu i el transmetem als altres. “Estimats meus, estimem-nos els uns als altres, perquè l'amor ve de Déu; tothom qui estima ha nascut de Déu i coneix Déu. El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor. L'amor de Déu s'ha manifestat enmig nostre quan ha enviat al món el seu Fill únic perquè visquem gràcies a ell. L'amor consisteix en això: no som nosaltres qui ens hem avançat a estimar Déu; ell ens ha estimat primer i ha enviat el seu Fill com a víctima que expia els nostres pecats. Estimats meus, si Déu ens ha estimat tant, també nosaltres ens hem d'estimar els uns als altres”. (1Jo 4,7-12). Fins a on arriba l’amor de Déu? Fins a donar el seu fill al món perquè els qui creuen en ell tinguin vida eterna. “Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d'ell. (Jo 3,16-17). I nosaltres que hem estat salvats per amor, esdevenim salvadors per amor per als altres.

3.Reflexió.

a)La meva adhesió a la saviesa de Déu (la meva saviesa)
He fet ús de la meva saviesa per oposar-me al voler de Déu? Fins a quin punt he assumit la saviesa de la creu i la faig evident en la meva vida ordinària de família, de treball, d’amistats?

b)L’ús de les meves capacitats (el meu poder).
He fet ús del meu poder per al meu benefici exclusiu? Per a crear espais d’odi i malvolença? Com exerceixo el meu poder (les meves capacitats) en les relacions familiars, laborals i socials?

c)L’amor és la regla de la nostra vida? (el meu amor)
Jesús actuà únicament per amor gratuït. Ell és la imatge perfecta del Pare. Ser imatge de Déu un a un comporta que la humanitat en conjunt ha de ser imatge de la Trinitat. Què faig, com actuo en la família, entre els amics, en la feina perquè les relacions que estableixo siguin imatge de la relació trinitària? És l’amor la causa essencial de les meves actituds i dels meus actes?

Josep Esplugas

dimarts, de març 09, 2010

Que bonic!!!


El tenim tan a prop i conegut que poc pensem que pot ser així de bonic el nostre Parc de Sant Jordi!!!!

diumenge, de març 07, 2010

SANTA MARIA DEL MAR A VESSAR DE SOLIDARITAT


Aquest divendres alguns de nosaltres vam assistir al concert solidari de l’Escolania de Montserrat amb Haití a Santa Maria del Mar. Volem compartir al bloc de la parròquia la meravella que va ser i per això posem dues fotos que ho exemplifiquen i per expressar-ho amb paraules agafem el que ha escrit el Germà Sergi d’Assís, responsable de l’Escolania, al seu bloc:
“...Santa Maria del Mar es va omplir de gom a gom!!!!! Quina cua de gent!! Els bancs de la Basílica no van ser suficients per tota la gent que havia vingut. La solidaritat es va fer present al cor de Barcelona amb el gest de molts que s'hi van fer presents, i també amb la "presència" de molts que no podien venir, però s'hi van unir fent el seu donatiu i donant tot el suport.
Un autèntic do de Déu!!!”

Moltes gràcies Escolania pel regal que ens heu fet a nosaltres i al poble d’Haití!!!!

dissabte, de febrer 20, 2010

Viure la Quaresma en clau Carmelitana


Aquesta tarda els dos grups d’ACO de la Parròquia hem estat de recés amb la comunitat de monges Carmelites Descalces de Mossèn Homs.

La Germana Anna Maria ens ha fet una xerrada per introduir-nos en la Quaresma, com viure-la. S’ha centrat en la vida de la seva fundadora Santa Teresa de Jesús. No ens ha volgut parlar dels tòpics del dejuni i l’almoina sinó en com podem fer d’això una purificació de la persona, treure de dins tot el que no és de Déu per arribar al Càntic Espiritual com va fer Sant Joan de la Creu.

La seva intenció ha estat la d’animar-nos per poder viure la Quaresma. Ha parlat del llibre dels Proverbis i de la Primera Carta de Sant Pau als Corintis, com a textos que inviten als creients a preparar-se per arribar a la Pasqua.

Ens ha parlat de la pregària com al mitjà de relació amb Déu, posant l’exemple de Santa Teresina que parla de la pregària com a impuls, mirada i crit del cor. Després a través de la vida i exemple de Santa Teresa ens ha introduït el tema de l’amor a Déu i de Déu dient que fa que la nau de la nostra vida vagi avançant per les rutes de Déu. Ha conclòs la xerrada dient-nos que és en la relació amb Déu on l’home desenvolupa totes les seves possibilitats, és l’oració qui hi porta.

Invitació a la reflexió:
- Quin sentit i quina importància dono actualment a la Quaresma?
- Quines són les actituds que em demanen un canvi?
- Quina importància li dono en aquest temps quaresmal a la pregària?

Hem pogut sortir al bosc per poder meditar aquestes preguntes i després hem compartit unes coques boníssimes que ens havien preparat les monges.


Per acabar la tarda hem assistit amb la comunitat a les Vespres.
Han estat unes hores molt enriquidores i agraïm l’acolliment que ens han fet les monges ha estat fantàstic i molt recomanable la pregària comunitària de les Vespres en un entorn preciós com es pot veure a la foto.

diumenge, de febrer 14, 2010

L'Escolania de Montserrat cantarà per Haití


Amb una foto de l’estiu del 2006 us expliquem el concert benèfic que farà l’Escolania de Montserrat a Santa Maria del Mar el dia 5 de març a 2/4 de 9 del vespre per Haití.
Dels escolans de la imatge ja no n’hi ha cap d’actual però creiem que és prou important de posar aquesta imatge que és del concert que va fer l’Escolania a Lourdes, va ser una romeria organitzada pel Bisbat de Terrassa i allà els va rebre el Bisbe. A més hi ha dos antics escolans força recents de la nostra parròquia, el Francesc i l’Aleix que els trobeu sovint a missa.
Posem l’enllaç amb el Bloc Oikía del Germà Sergi d’Assís de Montserrat on ho explica i també com comprar les entrades.

dijous, de febrer 11, 2010

Orientacions pastorals per a l’acolliment de promesos


Aquest diumenge 7 de febrer es va acollir a la Parròquia una trobada del CPM (Cursos de Preparació per al Matrimoni). Es trobaren parelles acollidores d’aquest moviment. Representaven a diverses diocesis. L’objectiu era comentar el llibre Orientacions pastorals per l’acolliment de promesos dels bisbes de Catalunya. Volen oferir pautes comunes per actuar amb una certa unitat a totes les parròquies. El primer objectiu és ajudar els nuvis a preparar el sagrament de matrimoni i a la vegada ajudar-los a viure el matrimoni amb amor. Comprendre el sagrament és fonamental i cal treballar-lo a partir de l’anunci de Jesús i dels aspectes reals de la vida matrimonial i familiar. Es van comentar les propostes, i es va constatar la necessitat de petites reformes que facilitessin el treball amb les parelles. Es va enriquir la conversa amb experiències de diverses parròquies. En un espai de quatre anys es proposen canvis com unificar les reunions amb les parelles a quatre sessions repartides en dues setmanes, o convidar-les a compartir l’Eucaristia amb la comunitat. Un petit refrigeri va tancar la trobada.

Marisa Bayo

diumenge, de febrer 07, 2010

Cinquantenari de la mort de Mn Joan Fortuny


El passat 10 de desembre va fer cinquanta anys de la mort de Mn Joan Fortuny. El recordem sobretot per dues coses: perquè va ser l’”amic dels pobres” amb un estil peculiar i, avui, irrepetible, però amb una entrega absolutament evangèlica i perquè va assumir la responsabilitat d’aixecar el temple parroquial. La seva figura està molt ben explicada en el llibre “Parròquia de la Sagrada Família, quaranta anys d’història i vida (Terrassa 1932-1972)”, l’autor del qual és en Ramon Rius, i que fou editat l’any passat amb motiu d’esdevenir-se el setanta-cinquè aniversari de la creació de la parròquia.