Els Consells Pastorals de l’Arxiprestat de Terrassa

El dissabte 26 a 2/4 de deu del vespre a la Parròquia de sant Pau, hi va haver la trobada anual dels Consells Pastorals de l’arxiprestat de Terrassa.
La trobada tenia com objectiu reflexionar sobre el sentit dels Consells. Com a ponent, vàrem poder comptar amb el Pare Cebrià Piferrer, monjo de Montserrat, professor de l’ISCREB i de la Facultat de Teologia, tot un honor.
El Pare Cebrià va ressaltar sobre tot, el sentit de la vida de la comunitat cristiana com a comunió i de l’Església com a comunitat eucarística.
La comunió com essència del cristianisme que com més afirma la divinitat, més afirma la humanitat, l’home és imatge de Déu.
El cristianisme és la religió de l’home obert a la Paraula de Déu. Un cristianisme que té com a vocació única a la comunitat i a la persona.
L’Església és comunitat de carismes, on la comunió vol dir unitat en la fe i en l’amor, on les persones totes són iguals en dignitat.
Aquests carismes han de fer possible una reflexió, un estil nou, que porti a resoldre qualsevol situació.
Hem de valorar el caràcter col•legial dels Consells, una comunitat reunida per a resoldre qüestions de tipus pastorals.
Ens va donar unes pautes per poder formar part d’un bon Consell:
Tots s’han de posar davant de Déu. Que sigui tothom escoltat. Que el discerniment, la votació, el replantejament i la reflexió formi part de la cor responsabilitat.

Magda Segarra

Concert Benèfic de l'Escolania de Montserrat

"L'any passat els escolans, després del desastre d'Haití, van tenir la iniciativa d'oferir el millor que podien per ajudar: les seves veus. El resultat va ser un concert solidari ple de gent i d'emoció.
Però la solidaritat no pot tenir data de caducitat. Per això, aquest any han decidit ajudar la gent d'un campament de refugiats del Sudan. Per fer-ho, durant mesos uns escolans han estat en contacte amb gent d'Intermón Oxfam. El resultat: un concert solidari que tindrà lloc el proper divendres 18 de març al Monestir de Sant Cugat del Vallès, a les 21h. Aquesta vegada se'ns hi afegeixen un grup d'antics escolans amb el violoncel."
Sergi d'Assís
Prefecte de l'Escolania

Per comprar les entrades clicar aquí.
Per col·laborar amb la fila zero clicar aquí.

Felicitats, Josep!!!

Felicitats, senyor rector.
Ahir va fer anys el nostre rector, el Josep. Si tot va bé ens veiem un cop per setmana, a l’Eucaristia del diumenge. Algunes setmanes ens acompanya a les reunions amb les seves paraules contundents i assenyades. Donem gràcies a Déu per la tasca i el testimoni del Josep, per la seva ajuda i el seu suport.

Felicitats!!!!

Grups d’ACO.

Jaume Marcet, un dels pioners de la Parròquia

Ahir a les cinc de la tarda vam celebrar l'enterrament del Jaume Marcet, molt conegut i estimat per tots. Us transcric els textos del seu recordatori i la foto que hi van posar els seus fills.

“Tolstoi explica que un monjo del monestir d’Optima, a Rússia, es va posar greument malalt i des de llavors va haver de viure estirat al llit de la seva cel•la. Com que l’hi havia de fer tot, uns deien que se n’havia d’anar. Uns altres en canvi, creien que era un monjo sant i que s’havia de quedar. Al final. Uns i altres el van veure tan tranquil, tan pacient i tan alegre que van reconèixer que els estava donant un gran exemple de vida santa.

I Tolstoi afegeix: Ajudar els altres es pot fer des d’un llit de malalt, perquè també tu ets Crist clavat a la creu. Tu fas com ell: sofreixes, estimes i redimeixes el món.”
Josep Vall i Mundó
(text adaptat)

“Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès.”
Lc 2,29

AMÉN

Trobada de Nadal de l’ACO Vallès a Rubí

Com cada any, tots els militants de l’ACO del Vallès estàvem convidats a Rubí per celebrar junts el Nadal. Vàrem començar amb un conte que es va llegir a petits i grans. Els més menuts van poder continuar les seves activitats amb manualitats; els grans rebiem el jesuïta Ramir Pàmpols que ha estat quatre anys a Haiti. La xerrada va tenir com a referència l’experiència personal del Ramir. Va viure amb els pobres més pobres de l’Amèrica llatina i compartí amb ells el sofriment del terratremol. Considera que ara s’estan vivint els moments més crítics. El còlera arriba sense que s’hagi millorat gaire la situació des del terratremol. La classe política està poc compromesa amb el poble. La haitiana, és una població en certa manera desconfiada, que ha patit molt. Segons la seva visió, la població té mentalitat d’esclaus, amb una dependència important de l’ajuda estrangera. En Ramir es pregunta si els mateixos haitians podran assumir la seva responsabilitat de reconstrucció. Creu que les ONG’s no es poden eternitzar al país i cal un compromís dels polítics i del poble per crear el seu propi futur.
La pregària posterior, molt serena i participada, especialment pels petits, ens va ajudar a recordar l’alegria del Nadal i el regal del Déu fet home.

Marisa Bayo

DIUMENGE I DE NADAL: LA SAGRADA FAMÍLIA

Sir 3,2-6.12-14
Col 3,12-21
Mt 2,13-15.19-23

En el marc del misteri de Nadal, l'Església ens presenta avui l'exemple de la família de Natzaret, la família de Jesús.

Jesús, en tot igual com nosaltres, llevat del pecat, va necessitar una família com a lloc de realització del seu creixement corporal i espiritual. La humanitat de Jesús era una humanitat plena i necessitava una família per a ésser educat, alimentat, estimat... Josep i Maria foren decisius en el procés de creixement de Jesús. Ells van ajudar Jesús a esdevenir un home adult i el resultat de la seva acció educativa, no podem dubtar que ha estat el millor de tota la història. Val la pena que els qui sou pares i tots els educadors meditem les actituds de Josep i Maria que, tant explícitament com implícita, es desprenen de la lectura de l’Evangeli i les posem en obra.

Tot ésser humà necessita una família per créixer i desenvolupar-se. L’Església sempre ha valorat el paper de la família com a lloc privilegiat de comunió dialogal i de transmissió de l’amor de Déu.

En un pla analògic podem aplicar el nom de família a d’altres agrupacions humanes que es caracteritzen per una relació basada en l’amor mutu i en el mutu nodriment ètic. Per exemple l’Església és la família dels germans fills adults de Déu. Per tant els problemes i les alegries, els encerts i els errors de tots els membres de l’església, jerarquia i/o base, ens afecten solidàriament i hem de moure’ns per esmenar-los i afermar la institució. El pitjor que podem fer és tancar els ulls i les oïdes a la realitat i recloure’ns en un distanciament còmode o tenir l’excusa que l’església no és com jo voldria que fos exactament per tenir l’excusa per no explicar la meva fe.

Avui s’escau també la nostra festa patronal. La parròquia és una expressió concreta de la família dels fills de Déu. Hem de fer l’esforç d’implicar-nos en la realitat parroquial per al bé personal i el bé dels altres. Gràcies a Déu hi ha moltes persones que dediquen temps i esforç a les activitats parroquials, però també cal dir que ningú no se n’ha de sentir exclòs.

Que sapiguem reproduir de la manera més fidel el model de Natzaret en les nostres famílies i en la nostra parròquia.

Josep Esplugas

BON NADAL A TOTHOM!!

La família, el millor actiu de l’Església.

Un any més la diada de la Sagrada Família és una ocasió per refermar el nostre compromís amb les famílies cristianes. Estem fermament al costat de la Delegació Episcopal per a la família en tot el que faci falta. El dia 26 pregarem per les famílies cristianes.

Aquí teniu la nostra felicitació de Nadal, nadala cantada per l'Escolania de Montserrat.