El tracte d'Europa als refugiats i als altres
immigrants és bàsicament entristidor. Aquestes persones són germanes perquè
tots els éssers humans són fills de Déu amb la mateixa intensitat i, per tant,
germans nostres. El mot estranger no figura al diccionari de Déu; si més no al
Déu que ens revela Jesucrist. Els cristians i totes les persones que volen ser
bones persones hem de fer pressió política per un canvi radical en les
relacions internacionals.
El divendres Sant s'ha fet
el sermó de les 7 paraules a les esglésies de sant Pere. Han explicat les set
paraules de la Passió de Jesús cristians de diverses confessions cristianes,
presentats per Mn. Josep Esplugas..
Entre els sermons s’intercalaven
peces musicals a càrrec de l'organista Jordi Figueres. La pregària final ha
estat dirigida pel pastor evangèlic sr. Muniesa.
L'aportació dels ponents
ha estat molt enriquidora.
Celebració de la missa del Dijous Sant amb la cerimòmia del ritual del rentament dels peus tal com va fer Jesús en el darrer sopar. Aquí en trniu algunes imatges.
1. Hi havia la creença en l'Antic Testament,
que Déu castiga al dolent i premia al bo. Jesús ho qüestiona, no es tracta de
dir, com que jo estic bé tinc la gràcia de Déu. La conversió no és perquè Déu
ens castigui, sinó perquè si no ens convertim serem uns desgraciats. Ens hem de
convertir acceptant el perdó de Déu.
2. La urgència de la conversió parteix de que
sempre hi ha una nova oportunitat. És urgent convertir-nos perquè ens fa bé a
nosaltres, ens fa millors persones. Déu n'està content perquè tot allò que és
bo per a nosaltres és bo per a Ell.
3. La salvació ve de Déu i és acollida per
l'home i la dona per la fe. Déu ens acompanya i farà tot el que pugui perquè el
seu fill vagi pel camí del bé.
Som lliures però no deixats de la mà de Déu,
no és indiferent. L'alliberament però, vindrà amb la lògica humana, ens encaparrem
amb el nostre orgull i autosuficiència, i Déu s'encaparra ens alliberar-nos,
però ens hem de deixar alliberar.
Treballem durant la Quaresma la nostra
conversió, cerquem agraïts el perdó de Déu i acollim-lo. Demanem l'ajut de Déu
perquè ens puguem renovar per dintre a fi de celebrar amb goig la Pasqua.
El dissabte 13 de febrer els voluntaris que col·laborem
en la Pastoral de la Salut de tots els arxiprestats de la diòcesi ens vam
aplegar a Granollers, a la parròquia de Sant Esteve,percelebrar-hila trobada anual. De
l’arxiprestat de Terrassaéremuna seixantena de persones.
A la porta de l’església ensesperava el rector i Vicari episcopal del
Vallès Oriental, Mn. Josep Monfort, ben
conegut de tots nosaltres , que ens va donar la benvinguda. En entrar a
l’església ens sorprengué l’acolliment musical: un petit concert d’orgue (quin
encert!) que convidava al silenci i ens ben disposava per a la pregària que va
dirigir el bisbe Salvador.
Després de la benvinguda del rector i de la pregària, vam
traslladar-nos a la sala d’actes que hi ha al costat mateix de l’església on el
Dr. Massegú, Delegat episcopal de la Pastoral de la Salut, ens va animar a fer
la tasca d’acompanyament dels malalts seguint l’exemple de Maria, segons el lema triat per la Jornada: Feu el que Ell us digui.
I després de presentar la ponent, ens va parlar la
germana Victòria Molins, molt coneguda en els àmbits eclesials i socials per la
seva dedicació i compromís amb els més necessitats del barri on viu, el Raval
de Barcelona.
La xerrada es va fer curta: ens va explicar què és viure a prop dels exclosos de la societat, i dels malalts de sida, sense família ni
recursos; com acompanyaren els últims moments de la vida als qui no
se n’han pogut sortir -guarda en una capseta 34 paperets amb el nom de cada
un, i al cor, cada una de les seves històries!-;com hem
a d’acceptar, de vegades dolorosament
, que molts problemes no els poden
solucionar però sí que sempre podem fer companyia, estimar i donar alegria. Ens va
recomanar que no tinguéssimpor i que,
en qualsevol circumstància,
confiéssimplenament en Jesús, com va
fer Maria. El Senyor sempreés present en els més necessitatsd’ajuda, de companyia i d’afecte. Amb un llarg
aplaudiment vam agrair el seu testimoni.
Després vam ser generosament obsequiats amb un esmorzar
molt bo i abundant.
La jornada es va
cloure amb el testimoni sincer i molt proper de Mn. Juanjo Recasens i N’Assumpció
Cornuelles.Admirable la confiança del
mossèn en la pregària de la seva comunitat: “quan jo no podia ni sabia com posar-m’hi,sabia que els de la meva parròquia pregaven
per mi i hi confiava”!Reconfortant
i estimulant la lluita de l’Assumpcióper vèncer les limitacions de la invalidesa que l’obliga anar a tot
arreu amb cadira de rodes i, això no obstant, ha continuat estudiant i
col·laborant en tasques de voluntariat... Quins dos exemples de senzillesa,
proximitat, força de voluntat, confiança i fe! Una bona lliçó per tots nosaltres!
Van cloure la Jornada les paraules del Bisbe Cristau qui breument va
voler subratllar el missatge dels qui havien parlat,cedint-los,encertadament, tot el
protagonisme.Moltes gràcies!
A continuació teniu el vídeo sencer de l'homilia i a sota una petita ressenya del seu
contingut central.
Recomanem llegir abans el text de l'Eavngeli, que teniu l'enllaç aquí sobre.
Gran lliçó de teologia la d'aquest diumenge, com tantes vegades fa! Moltes gràcies Josep!!!
En l'homilia tenim la reflexió
de com se'ns manifesta sobre els homes la divinitat de Jesús. En l'evangeli del
diumenge anterior, amb les temptacions ens manifesta la seva total humanitat,
avui la seva divinitat de la qual els homes en som partícips.
El fil de l'explicació
és a partir de tres prèvies:
1- Blanc: què vol dir
la presència del blanc en tot l'Antic Testament? (mn 1,11)
2- Moisès i Elies:
Jesús és el compliment de tot el procés de revelació de l'Antic Testament.(mn 2,45)
3- La presència del
núvol: com és que els deixebles s'espanten quan el núvol els cobreix? (mn 3,55 gran explicació del què significa pels jueus el núlvol)
(a partir del mn 6,27 i fins el final) Com som transfigurats
per Jesús? L'acceptació de la transfiguració és el baptisme, que és l'expressió
de l'acceptació de l'entrada en l'àmbit de Déu. Però també molts altres homes i
dones que estimen de veritat, formen part de l'ésser de Déu.
Sant Pau diu: - vosaltres
sou sants. Què vol dir? Quin ús en fem? Què hem de fer quan el nostre blanc és
més aviat marró? I el pecat? El sagrament de la reconciliació és la forma
sagramental d'això.
També ens diu Sant Pau
que som ciutadans del cel, però a la terra, no al marge, no ens podem quedar a
la muntanya perquè s'hi està molt bé. Ens hem d'embrutar, exercir la nostra
ciutadania del cel en el món i fer-ho a través de la nostra acció en la
realitat, predicant i vivint en la contínua reconciliació amb Déu i amb els
homes. El cel comença a la terra, sense Creu no hi ha Resurrecció.
