Aquesta setmana es tornen a fer dos cursos de CPM.
Encara que és un esforç important, ens agrada acompanyar aquestes parelles que s'han de casar. Tenen tantes il·lusions que ens les encomanen, i al final guanyem més que allò que donem.
Fem l'acompanyament en tres sessions: parlem de l'amor, el compromís, la fe, el sagrament, la dimensió social de la parella, i més que parlar nosaltres, com si fos una conferència, els fem parlar a ells. Es crea un bon ambient de diàleg. Tenen tantes ganes de fer-ho bé, tantes esperances… i els diem que el camí no és fàcil, però que val la pena. S'estimen i això és la seva força.
Ens crida l'atenció que la majoria de les parelles que venen a la parròquia per casar-se per l'Església són gent senzilla, sense gaire estudis, amb feines dures, però capaços de comprometre's davant la parella, la família i els amics, i davant la societat.
Alguns s'han hagut d'enfrontar als familiars i als amics pel pas que donen. Sentir-los dir "sí" és una lliçó de compromís, especialment per als més moderns que creuen -equivocadament- que és incompatible la llibertat individual amb el compromís del matrimoni.
Marisa Bayo i Antoni Perarnau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge