dilluns, de juliol 06, 2009

DIUMENGE II DE PASQUA


Ac 4,32-35 Ps 117,1-4.16ab-18.22-24 R/ Ps 117,1
1Jo 5,1-6
Jo 20,29

Jo 20,19-31

Jesús, tot i haver ressuscitat i ascendit al cel, no ens ha deixat de la mà. Es fa present de moltes maneres en la nostra realitat. Ara i aquí experimentem la seva presència sacramental en aquesta eucaristia dominical. El fet que Joan situï les dues aparicions successives en diumenge és una manifestació clara que la seva comunitat a finals del segle I considerava el diumenge com un dia especialment significat. Celebrar el diumenge és imprescindible per al cristià. L’eucaristia és aliment de la vida cristiana, afirmació de la fe, experiència de la presència de Jesús-eucaristia, vivència de la fraternitat, pregària de petició, d’acció de gràcies i de lloança, catequesi de la paraula de Déu... Tot això fa que el cristià no pugui prescindir de la celebració dominical. Valorem-la i estimem-la.
La presència de Jesús dóna la pau. “Pau a vosaltres” és la salutació de Jesús en les aparicions. No és casual. És essencial. I amb la pau de Crist, rebem el seu Esperit Sant.
L’Esperit que hem rebut de Jesús ens dóna els seus dons perquè visquem com s’escau a fills de Déu i germans: enteniment, saviesa, ciència, consell, pietat, fortalesa i temor de Déu. Cal que ens decidim a posar-los en joc perquè el nostre món sigui més humà. La fe compromet la vida del fidel en l'amor als altres, també fills de Déu: "La multitud dels creients tenien un sol cor i una sola ànima"; això és: vivien en comunió perfecta i, per això, entre ells no hi havia pobres”.
L’Esperit que hem rebut de Jesús ens porta el perdó, sempre que nosaltres l’acollim i el fem nostre. El perdó i la pau són dos elements imprescindibles per viure la comunió. Sense ingenuïtats. És deure nostre procurar la bona convivència a tots els nivells.
Aprofitem aquest temps de pasqua per crear espais de pau, opinions de pau, gestos de pau i de reconciliació. Com féu Jesús. El deixeble ha d’imitar el mestre. Davant de la realitat violenta i cruel, hem d'estar convençuts que només l'estil de vida de Jesús és l'alternativa. Assumir-la, exigeix el compromís de realitzar-la efectivament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge