EL MISTERI DE LA CREU

Reflexió extreta de la conferència del pare Josep-Enric Parellada, monjo de Montserrat.
Divendres Sant, del 2010 – Montserrat

“La Creu, una Paraula de Jesús”

Estem massa acostumats a la Creu de Jesús, ja no ens qüestiona, de fet és un record perillós perquè desestabilitza els punts forts. Davant del Crucificat cal fer silenci igual que davant del sofriment dels altres. No és un silenci de indiferència sinó expressió de compassió.

La Creu de Jesús obre tres misteris:
- sobre Jesús
- sobre Déu
- sobre l'home

La mort de Jesús no forma part del pla de Déu, és el contrari a la seva voluntat. La mort és conseqüència de la seva vida, lliurada als pobres, a la justícia i a l'amor. Fou una persona marginal i marginada, perquè el seu missatge era i és incòmode. Jesús fa dues opcions:
- Accepta la vida en la seva totalitat i no dóna l'esquena a la mort, així aquesta es converteix en un camí de vida i de llibertat.
- Accepta la seva vida com quelcom gratuït, buidant-se d'ell mateix per omplir-se de Déu.

No sabem com va viure Jesús la seva mort, però sabem que no la va defugir i no li va fer canviar el seu fer i el seu pensar. Encara que va tenir por es va mantenir fidel en els seus puntals:
- Confiança en el Pare
- Servei als germans

El que salva no és la seva mort, sinó la seva vida, vida lliurada.

La mort de Jesús ens descobreix un Déu solidari, proper a l'aflicció, amb entranyes i absoluta tendresa, que no calla per indiferència sinó per compassió, compartint el sofriment. Se'ns manifesta un Déu més gran: Déu és tots els homes. Els pobres són un mitjà, l'únic mitjà pel qual s'ascendeix a Déu.

Per altra banda l'actitud de les dones és la del creient, que es mantenen davant la Creu quan tots han fugit. Què els dóna la força? Continuar seguint i servint Jesús, creant un pont de proximitat, de tendresa i solidaritat. La Creu desemmascara els nostres pecats, les nostres incoherències defensant el perdó i la solidaritat encara que suposi sofriment. En el Crucificat comença l'Home Nou.