Un Somriure

Aquesta és una entrada especial, dedicada a Montserrat.
Per a tots els qui formem la parròquia, Montserrat és un referent molt especial i molts escolteu la missa Conventual des de la ràdio. Diumenge a la nostra missa de 2/4d'una algú em va preguntar pel Pare Cardona, que havien sentit al Pare Bernabé Dalmau com explicava que es trobava en les darreres hores de la seva vida. Aquest matí ha mort. Us poso una foto d'ell de fa tres anys, a l'inici de la malaltia, la veritat és que aquest somriure no el va perdre mai. I us adjunto també la carta que el prefecte actual de l'Escolania, el Germà Sergi d'Assís Gelpí, ha escrit per donar la notícia amb el propòsit que sigui difosa al màxim possible.
Marta Pons


Davant l’adversitat, un somriure
Avui, 20 de setembre, fa tot just una hora el P. Josep M. Cardona ha mort a Montserrat per anar a la casa del Pare. Així ho va viure ell, i així m’agrada comunicar-vos-ho. Aquestes darreres setmanes ha estat un testimoni impressionant de fe per a tots els qui ens hi hem acostat. S’ha anat acomiadant de tothom, i ha tingut paraules de record per a molts que portava en el cor.

Explícitament, em va demanar que saludés a tots els de la gran família de l’Escolania, que incloïa tots els nois que ell havia tingut a l’Escolania, totes les famílies, tots els qui hi havien treballat, i tots els qui hi són ara. Amb aquest “tots” vull dir exactament “tots”, perquè tenia paraules de bondat cap a tothom.

Ha fet el pas definitiu en Pau. No m’agrada dir que “ens ha deixat”, perquè ell tenia la consciència plena que ens acompanyaria d’alguna manera des de la Pau de Déu.

Durant aquests anys de malaltia, ha estat un testimoni de com afrontar l’adversitat: sempre amb un somriure. Amb confiança. Amb coratge. Sense por. I per a tots els qui l’havíem conegut des de feia anys (jo, des que vaig demanar de ser escolà) ens deixa un munt de records inesborrables.

L’enterrament serà demà dimarts 21 a les 10:45h a Montserrat. I avui dilluns a la tarda se’l podrà visitar a la Porteria del Monestir. Sé que coneixia molta i molta gent, i que difícilment se n’assabentaran tots. Per això us agrairé si podeu reenviar aquest correu a tots aquells que havien conegut el P. Cardona (en “Pep” per als dels anys 80).

Moltes gràcies ja des d’ara des de Montserrat per totes les mostres d’afecte que heu mostrat per ell!

G. Sergi d’Assís Gelpí
Prefecte de l’Escolania