Benvolguts
gns/nes.:
Anem
avançant en aquest itinerari d'Advent, apropant-nos al naixement de qui és la
Llum del món, Jesucrist, aquell de qui Isaïes profetitza que és enviat a portar
la Bona Nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als
captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l'any de
gràcia del Senyor.
Per això fa dos
diumenges se'ns deia que vetlléssim i estiguéssim atents, i diumenge passat
Joan Baptista ens convidava a convertir-nos, a canviar per millorar, per a
rebre el nostre Salvador. Un salvador, Fill unigènit de Déu, que no apareix per
generació espontània, sinó que ho fa en les entranyes d'una noia del poble,
Maria, a la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria, per obra de
l'Esperit Sant. Davant aquesta meravella, Maria respon confiadament: sóc l'esclava
del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules.
I Maria, quan va a
visitar la seva cosina Elisabeth, que està en estat de Joan Baptista, rep una
salutació tant extraordinària que fins i tot el nen d'aquella dona vella i
estèril salta d'alegria en el seu ventre; que no pot fer altra cosa que
magnificar a Déu perquè ha mirat la petitesa de la
seva serventa. perquè ha obrat en ella meravelles.
Aquell infant, Joan Baptista, avui l'escoltem
fet home, i ens mostra la seva coherència i humilitat. Sap molt bé quina és la
seva missió, i així ho fa saber als fariseus, sacerdots i levites de Jerusalem:
"Jo
no sóc el Messies"ni Elies, ni el Profeta...Sóc una veu que crida en el
desert: "Aplaneu el camí del Senyor",com diu el profeta Isaïes".
I la seva missió és donar testimoni
de la Llum, perquè per ell tothom, arribi a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia
només a donar-ne testimoni.
Joan
Baptista ens convida a nosaltres personalment i com Església a exercir la mateixa missió, donar testimoni de qui és la llum del món, el camí, la veritat i la vida:
Jesucrist. Joan bateja només amb aigua, Jesús, de qui diu que no és digne ni de deslligar-li la corretja del
calçat, ho fa amb l'Esperit Sant. Aquell que hem rebut en el baptisme, que ens
fa entendre les seves paraules i que ens dóna força per ser testimonis de la
vida, la mort i la resurrecció de Jesús, del seu amor, de la seva misericòrdia,
de la seva salvació. Font de tota esperança.
Preguntem-nos
doncs, fins a quin punt la nostra vida esdevé un veritable testimoni del
Senyor, capaç d'engrescar a les persones que ens envolten perquè aquestes s'hi
apropin amb confiança o bé esdevé un obstacle? Com a seguidors de Jesús, la
nostra vida hauria de caracteritzar-se per l'alegria, la pregària constant
d'acció de gràcies i el discerniment per actuar en base a com ho faria Jesús en
cada ocasió, guiats pel seu Esperit Sant. És el que ens
recomana Sant Pau a la seva carta als Tessalonicencs: Germans, viviu
sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota
ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist.*No sufoqueu
l'Esperit...;examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de
tota ombra de mal.
Benvolguts gns/nes, aprofitem aquest temps d'Advent i la celebració de l'Eucaristia per refermar amb alegria el nostre seguiment de Jesús, que amb la força del seu Esperit Sant i amb la intercessió de Joan Baptista, fem que Nadal entri a totes les llars i que d’alguna manera sigui cada dia, com ens recomana la Campanya de Càritas d’aquest Nadal, cercant la Pau, la Justícia, la llibertat i el bé comú, per sobre dels nostres interessos personals o privats.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge