Benvolguts germanes i
germans:
Avui, la Paraula de Déu dona
protagonisme a dues viudes, una del temps de l’AT i l’altra del NT, que tenen en comú el seu despreniment en favor
del Senyor, no del que els sobra si no del que els fa falta.
Així, a
la primera lectura la viuda de
Sarepta només té un grapat de farina i una mica d’oli per a fer pa per ella
i pel seu fill: “Ens ho
menjarem i després morirem de fam”. Però quan Elies li demana que li faci
primer un panet per ell, que no tingui por dons el Senyor proveirà, confia en
la seva Paraula i el Senyor compleix, sempre compleix. No li mancarà mai més ni
farina ni oli.
I trobem la viuda de l’evangeli, que s’apropa a la sala del tresor, i a
diferència dels rics que hi tiraven molt, però del que els sobrava, ella només
hi tira dues monedes de les més petites, però era tot el que tenia, tot el que
necessitava per a viure. I aquest despreniment és lloat per Jesús i posat com a model pels seus deixebles.
I nosaltres? Que estem
disposats a donar pel Senyor? No només diners, sinó temps, energies,
capacitats? En definitiva, estem disposats a donar-nos del tot, a posar tot
allò de bo que hem rebut al servei del Regne de Déu, és a dir, al servei dels
germans?
Som deixebles de Jesús, i la seva
Paraula ens guia, i avui ens convida a ser com aquesta viuda pobra, despresos,
disposats a donar amb amor i fe, no del que ens sobra, sinó d’allò que ens fa
falta, és a dir, a donar-nos nosaltres mateixos.
Per contra, Jesús reprova l’actitud
d’aquells fariseus, que només cuiden les aparences, però que en el fons del cor
són gasius i egoistes, que s’aprofiten dels senzills, que devoren els béns de
les viudes, però que ho disfressen sota la forma d’un fals pietisme, d’una
oració fingida, de portes enfora, que no els surt del cor.
Alerta que no caiguem nosaltres en algunes d’aquestes actituds que Jesús retreu als fariseus. Com a persones, com a comunitat cristiana, som cridats a viure l’Evangeli, no només pregar-lo i predicar-lo. La nostra opció és la de la viuda pobre, la de la confiança absoluta en el Senyor, la de l’entrega humil i desinteressada de la nostra vida pel bé dels germans, especialment els més necessitats, a favor dels quals Déu mostra el seu amor preferencial. I no pas la d’ocupar els primers llocs, de centrar l’atenció i cercar els honors humans. El nostre és un camí de servei humil i constant, de treballar colze a colze amb les persones que ens envolten, cercant que el nostre món sigui millor. Benvolguts germans/nes: Com Església, com a família de famílies, som cridats a ser fidels testimonis de l’amor de Déu i alhora, a sentir-nos-en partícips de la seva missió i del seu sosteniment, que avui se’ns convida a fer palès en aquesta Jornada de Germanor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge