Avui és el primer diumenge
d’Advent, amb el que comencem un nou Any Litúrgic en que, com hem dit en començar, diumenge rere diumenge
llegirem l’evangeli segons Sant Lluc (cicle C) motiu pel qual hem entronitzat a
l’ambó solemnement el leccionari que conté aquesta Paraula.
En aquest tempos d’Advent se’ns convida
a FER CAMÍ amb
FE i ESPERANÇA, perquè és també el camí de Déu amb l’home, és HISTÒRIA de la salvació de l’home per Déu. Així doncs, celebrem l’acompliment de la
promesa que Déu ens fa: que serà amb nosaltres. Ell va venir en el primer NADAL
DE LA HISTÒRIA, A BETLEM, en el si de la verge Maria i amb la companyia de Sant
Josep i els pastors. És el moment en que Déu mateix es fa home.
Les quatre setmanes d’Advent ens serveixen
per a preparar-nos, per a ESTAR ALERTA,
per a rebre el qui és la llum del món, Jesucrist. Cada setmana encendrem un ciri d’aquesta corona d’Advent per adonar-nos que ens
apropem al dia en que Crist, la llum del món, neix entre nosaltres, que arriba
el Nadal de nostre Senyor. Jeremies ens diu: “faré néixer a David un plançó
bo, l’anomenaran el senyor és el nostre bé”.
Jesús ens anuncia que ell tornarà d'una
manera definitiva i per això no hem de tenir por. Que la seva presència és
constant. Ens cal tenir Fe i Esperança. La
FE,
que ens ajuda a veure i reviure esdeveniments que ja han passat, però
que són importants per la nostra vida.
L’ESPERANÇA, que ens permet veure les coses llunyanes que
ja són a l’horitzó i contemplar-les, encara que no en veiem tots els detalls. Només podrem fruir-ne
en plenitud quan hi arribem. Enfortits
per les vivències del passat, la primera vinguda de Jesús; vivim el present,
tot caminant sense parar amb il·lusió cap a la trobada definitiva amb Jesús
Ressuscitat. Ell ve a trobar-nos des de la Casa del Pare. Ve pel mateix camí pel qual
nosaltres caminem, passi el que passi no ens abandonarà mai.
Així doncs, estem entremig de dues
vingudes, la històrica, fa 2021 anys; i la definitiva, quan ens trobem amb
Jesús en la vida eterna amb el Pare.
Per això, Jesús ens diu que “estiguem atents”, que no ens enganxem en les
coses supèrflues d'aquest món, que no ens emmandrim, pensant que demà ja
canviaré, ja pregaré, ja estimaré, ja
ajudaré a qui ho necessita. Hem d’estar
alerta, pregar en tota ocasió,
no només quan tenim
problemes; i revisar la nostra vida per a confrontar-la amb
l’Evangeli de Jesucrist. Així podrem obrir-li del tot el nostre cor, perquè neixi de
nou, creixi dins nostre, i amb la força del seu Esperit, contribuirem a fer un
món millor, fent
Benvolguts/des, fem
nostres les paraules de Sant Pau als Tessanolicencs demanant a Déu que “
refermi els nostres cors, per al dia que vingui Jesús, el
nostre Senyor”, el Senyor de la Història a qui “veurem
venir... sobre un núvol, amb poder i amb
gran majestat i gràcies al qual podrem alçar el cap ben
alt, per veure com ens allibera de tot allò que ens empresona per conduir-nos a
una vida plena de sentit, arrelada en l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge