Benvolguts germans/nes: Al bell mig d'aquest temps
d'Advent, en que ens preparem per a rebre Jesús, temps d'esperança, celebrem la solemnitat de la Immaculada
Concepció de Maria. Tot un Déu, vol encarnar-se, ser concebut en el ventre
virginal d'una noia del poble, Maria,
promesa amb un descendent de David, Josep, el fuster.
A la primera lectura del llibre del
Gènesi, veiem com se'ns narra el capteniment de les primeres criatures humanes
envers Déu creador, que els havia confiat el jardí, el paradís, amb l'única
prohibició de no menjar els fruits de l'arbre que hi havia al mig, no han
estat capaces de confiar-hi i han caigut en la temptació, representada per la
serp. Han volgut ser com Déu, és
l'anomenat pecat original. I podem preguntar-nos: ¿Per què l’ésser humà està abocat a l’egoisme, la
violència i el mal? I la resposta és: pel nostre allunyament de Déu, l’únic en
el qual podem trobar la vida. Per tant, quan parlem de pecat original, no
pensem amb taques, o càstigs, o de pagar nosaltres el pecat dels primers, sinó
del nostre tancament a Déu, rebuig orgullós que ens inclina a l’egoisme i a la
inhumanitat.
Al fil del que hem
escoltat en la segona lectura, veiem que
Déu estima el nostre món pecador i inhumà. A través de Jesucrist, el Fill i
Primer Home, que ha refet el camí d’Adam, de la humanitat; que en comptes del
rebuig i de l’allunyament, s’ha donat al Pare i als homes del tot, i així ha
esdevingut nou, ressuscitat, i per Ell tota la humanitat: ”Déu ens elegí en Ell abans de crear el món,
perquè fóssim sants... fills seus per Jesucrist”.
Maria és com la figura i la
representació de la humanitat creient que s’obre a aquest designi i projecte
amorós que Déu té per les persones. Ella és la primer salvada i així li ho fa saber
l’àngel: Déu te
guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu. A aquestes paraules de
l’àngel, en les que ens adonem que Déu ha fet Maria plena de gràcia, per una
decisió seva gratuïta; Maria dona una resposta fidel, lliure, generosa,
responsable: Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en
mi les teves paraules” . I en aquesta
tensió entre el do de Déu i la fidelitat viscuda de Maria trobem el moll de
l’os de la nostra fe, i el centre del misteri de Jesús, perquè aquesta expressió de Maria: Sóc l’esclava del Senyor la repetirà Jesús al final de l’Evangeli a
Getsemaní: Abba, Pare... que no es faci el que jo vull
sinó el que tu vols” (Mc 14,36).
A Déu res no li és impossible, aquest hauria de ser el nostre convenciment en el caminar de la vida, perquè ha decidit fer-lo amb nosaltres. Així, quan humanament podem pensar que no hi ha res a fer, que tot està perdut, Déu ve al nostre encontre per mostrar-nos el seu amor i oferir-nos: Jesús, Déu que ens salva.
Benvolguts/des, demanem-li a Déu, en aquesta solemnitat, que com Maria, sapiguem acollir el missatge que avui ens adreça a cadascú de nosaltres, a cada persona i sorpresos, torbats i agraïts pel gran amor que el Senyor ens té, puguem respondre com Maria: ”Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge