Si a la Missa del Gall i
el dia de Nadal contemplàvem agraïts el naixement de Jesús, el Fill unigènit de
Déu, fent-se un dels nostres, avui ens
fixem en que Déu ha volgut
encarnar-se en el si d’una família concreta.
A la primera lectura, del llibre de Jesús
fill de Sira se’ns diu que les bones
relacions entre els membres de la família són un camí segur per a estimar Déu. Honorar els
pares implica també honorar a Déu, igualment respectar-los i obeir-los; i fer
el contrari, no compadir-se d’ells i abandonar-los en el moment de la prova comporta rebutjar el
Senyor.
Però és en la carta de Sant Pau als
cristians de Colosses on podem copsar quines són les virtuts que se’ns convida a viure d’una manera especial en el si de la
família: la misericòrdia/compassió, la bondat, la humilitat, la serenor, la
paciència, el diàleg, la comprensió i el perdó. Però en destaca una per sobre
de totes: l’amor, la caritat, que tot ho lliga i perfecciona. Són valors
universals, d’ahir, d’avui i de sempre, que malauradament, es van perdent.
Enmig dels canvis i de les dificultats que experimenten les famílies, hem
d’afirmar que la família no fracassarà si tots els seus membres s’esforcen a
estimar amb totes les forces. El model
on podem emmirallar-nos és la Sagrada Família de Natzaret. Jesús mateix, la Paraula de Déu encarnada vol
fer estada dins nostre i fonamentar el nostre
creixement humà i cristià, personal i familiar, que ens porti a ser agraïts i a
corregir-nos fraternalment, cercant el bé de l’altre, no humiliar-lo ni anul·lar-lo
com a persona. Sant Lluc és
l’únic evangelista que ens presenta un episodi de la vida de família de Jesús
que tanca la seva infància i que és preludi de la seva vida adulta. Jesús a
l’edat de dotze anys, en un dels viatges anuals a Jerusalem per la Pasqua, s’hi
queda en comptes de tornar a Natzaret, desconcertant Maria i Josep. Però
després romandrà obedient als seus pares com ho faria qualsevol altre fill. Amb
aquest fet, Jesús afirma conèixer bé la seva missió i anuncia la futura
separació dels seus pares: la seva emancipació. Quan la seva mare li diu : “El teu pare i jo et buscàvem amb
ànsia?,
Jesús respon: “per què em busqueu? No sabíeu que
només podia ser a casa del meu Pare?. Maria li parla de
Josep, el pare adoptiu, Jesús li parla de Déu. Jesús manifesta la transcendència de la seva vocació, però encara no ha
arribat el moment de marxar. Déu Pare, vol que visqui un temps llarg en el si
de la llar de Natzaret, perquè creixi en
obediència i enteniment. Un temps ocult, però fonamental en la vida de Jesús. L’obediència dels fills als pares és un deure i esdevé un
factor de la seva maduració i creixement personal i espiritual, però bo i
reconeixent la paternitat primera de Déu i la vocació que cada persona rep
d’Ell.
Benvolguts germans/nes, preguem
per totes les famílies, especialment per les que passen per dificultats derivades
de la malaltia (Covid...), les desavinences, els trencaments, la manca de treball o de recursos
per a poder arribar a final de mes (habitatge, lloguer, llum...) Demanem la protecció de la Sagrada Família
(Jesús, Maria i Josep), per a que no els
manqui l’ajut i el suport que necessiten; que en el si de les famílies de sang
i en la gran família dels fills de Déu, l’Església. cadascú descobreixi la seva missió, trobi així el sentit de la seva vida, i tots plegats contribuïm a fer un món millor.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge