Benvolguts germans i
germanes:
En aquest quart diumenge d’Advent, a les portes de Nadal, hem escoltat com el profeta Miquees anticipa el que succeirà a
la petita vila de Bet-léhem Efrata: en sortirà el hi ha de regir Israel. Els seus orígens són llunyans,
des dels temps eterns, es
presentarà a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom
del Senyor. I viuran en Pau. Ell serà la Pau”. S’està referint
al naixement de Jesús de Natzaret.
*A l’evangeli se’ns narra la visitació,
o millor dit les visitacions. D’una banda, de Maria a la seva cosina Elisabeth/
Isabel, de l’altra Jesús visita Joan. El Fill de
Déu ens visita. I es queda amb nosaltres.
Per això hem d’estar agraïts i contents i més quan veiem que Déu actua
meravellosament en la petitesa
d’aquelles dues dones, darrera la qual
podem veure-hi representats els pobres, els malalts, els empresonats...
en definitiva, les persones que compten poc als ulls de la societat.
Els seus embarassos no són iguals.
Elisabet ens és presentada com una dona d’edat avançada i estèril; Maria, per
la seva banda no coneix home. Però ambdues tenen el
cor obert de bat a bat a l’acció que Déu vol fer en elles. Maria corre de pressa cap a la casa de la seva
parenta Elisabeth/Isabel per compartir amb ella la bona notícia: les dues són
mares i d’una manera meravellosa: Déu ho ha volgut.
Elisabeth, amb la salutació : “ets beneïda...i és beneït el fruit de
les teves entranyes” reconeix Maria com a mare de Jesús el Senyor, i al
mateix temps que serà la seva primera deixebla, perquè és la primera a
escoltar-lo
i
guardar la seva Paraula en el seu cor.
Si ens fixem a l’evangeli, la comunió
del cor de les dues dones és tan gran que quan es troben, l’infant vibra
d’emoció en el si de la mare. És l’Esperit Sant qui ho fa possible. El mateix
Esperit Sant que hem rebut nosaltres i que també ens fa fills de Déu. Elisabeth expressa la seva fe amb una
pregària humil: “Qui sóc jo
perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me”. És tan humil com la del Centurió, que
diem nosaltres a l’Eucaristia, abans de combregar: “Senyor, no sóc digne que entreu a casa meva”.
Maria, la mare de Jesús i
la seva deixebla més fidel ens ensenya a viure l’Advent de Jesús i l’esperit
del primer Nadal.
Elisabet li diu “Feliç tu que has cregut”. La fe
fa feliç. Feliços els convidats a
la seva taula. Maria és feliç creient de tot cor i posant-se en camí obedient
al Pla de Déu. Per a ella, preparar el
camí de Jesús volia dir obrir el cor als altres, en aquest cas, a la seva parenta
Elisabeth que la necessitava i posar-se al seu servei.
Benvolguts germans i germanes: Feliços també nosaltres si reconeixem que amb el Nadal de Jesús, el fill de Maria, Déu se’ns acosta revestit amb la fragilitat de la nostra carn. Feliços nosaltres si aprenem a anar com Maria a l’encontre dels altres, sent portadors de la proximitat i de la presència amorosa i salvadora de Déu, en Jesucrist, sumant-nos per exemple amb les aportacions que puguem i la nostra pregària a la campanya d’aquest de Nadal de Càritas “Aquest Nadal cada portal és important”, conscients que l'Advent no serà camí cap a Nadal, si no és camí d’amor i de solidaritat amb els germans, especialment els més necessitats.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge