El camí no és fàcil i sovint hi trobem falses dreceres i temptacions que ens allunyen dels germans i de Déu. És ben significatiu que Jesús ens ensenyi a demanar-li a Déu Pare que no ens permeti caure en la temptació, en singular, quan Ell n'experimenta com mínim tres de molt significatives segons hem escoltat a l'Evangeli: la preocupació pels béns materials, a la que respon: "l'home no viu només de pa",; la preocupació pel poder, a la qual abjecta: "adora el Senyor,. el teu Déu", i la preocupació pels honors, que rebutja dient: "no temptis el Senyor el teu Déu". A l'arrel de tota temptació hi trobem la mentida, que ens pot portar a renunciar a la nostra vocació cristiana, a deixar-nos arrossegar per la indiferència religiosa, a buidar-nos del sentit que Déu vol donar i dóna a la nostra vida i a la missió que ens ha encomanat com a Església. Per això, en aquest primer diumenge de Quaresma la Paraula de Déu ens parla amb tanta claredat i posa a Jesús com a referent. Només ell ens ajuda a sortir de l'embús que ens manté tancats, només ell venç la temptació per fer-nos veure que és possible alliberar-nos-en. Perquè, no ho oblidem, sucumbir a la temptació de l'abús de la pròpia condició, del poder i del prestigi ens duu a la injustícia i a la corrupció. El camí quaresmal que encetem ens ha de portar esperançadament a la Pasqua, i ens ajudarà a vèncer les temptacions si posem tota la nostra confiança en Jesús, el Senyor, com ens proposa Sant Pau: ”Tens la Paraula molt a prop teu: la tens als llavis i al cor. Aquesta <<paraula>> és la fe que proclamem... la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu la salvació la tenim als llavis"..."Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat".
Gràcies a l'acció de Crist, nosaltres podem
entrar en la justícia més gran que és la de l'amor i que des de la fe, pren un caire diferent i nou.
Així el cristià es veu impulsat a
treballar per construir una societat més justa, on tothom rebi el necessari per
a viure segons la seva pròpia dignitat humana, on la justícia sigui vivificada
per l'amor.
Benvolguts gns/nes:
Sentim-nos estimats i alliberats pel Senyor, com s'hi va sentir el poble
d'Israel, en temps de Moisès, i agraïts, amb fe i humilitat, demanem-li que
aquesta Eucaristia ens ajudi a conèixer més
el seu misteri i viure d'acord amb el que Crist ens proposa sembrant la
seva Paraula amb obres d'amor, i de misericòrdia en bé de tots, i no deixem de
pregar per la pau al mon, especialment a Ucraïna, i de treballar per a ser-ne portadors
arreu, arrelats en la Pau de Crist, que
no és només absència de conflicte, sinó sobretot fruit d’una convivència basada en la
veritat, en la justícia, en l’amor i en la llibertat (PiT nº171 JPXXIII
11/04/1963)
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge