Celebrem amb
gran alegria el dia de Nadal . Déu ens estima i ens salva, malgrat les nostres
infidelitats. Ens ho recorda el profeta Isaïes en la primera lectura,
descrivint l'activitat salvífica del nostre Déu amb tres verbs: Consola, rescata i manifesta el seu poder.
I nosaltres
com Església, podem confirmar joiosament la fidelitat i l'amor de Déu envers el
seu poble, envers l'Església, envers tota la humanitat, naixent entre
nosaltres, Jesús de Natzaret, el Messies, el Senyor.
Sant Pau a la carta als hebreus,
afirma que Jesús, el Fill, és la plena i completa revelació del Pare. Ell, com
el Pare, és Déu i creador i per aquesta
raó és superior a totes les institucions religioses antigues, als profetes i
als àngels i hereu de totes les coses.
Així, per la missió que ha rebut del Pare i que ha realitzat entre els homes
amb l'anunci de la Paraula, ha cancel·lat el pecat del món, ha restablert la
comunió entre Déu i la humanitat i amb
la seva mort i resurrecció ha estat
enaltit sobre totes les coses, s'ha assegut a la dreta de Déu a dalt el
cel i ha estat reconegut pel Pare com a Fill Unigènit.
Però és en el pròleg de
l'evangeli segons Sant Joan, on millor se'ns explica el misteri de Nadal que
celebrem. Quan diu: “I la Paraula es
va fer carn":
significa que el Fill de Déu s'ha fet home amb la fragilitat i impotència de
tota criatura. Però alhora, ell és la Llum veritable,
la que en venir al món, il·lumina tots els homes.
I quin és el
nostre repte? Ser-ne un fidel reflex, com un mirall, acollir la seva llum i
reflectir-la, agraïts perquè Déu s'ha
decantat especialment en favor els pobres
amb la
senzillesa, la tendresa, la humilitat i la pobresa del portal de Betlem. I
nosaltres, com a mirall, reflectint la seva llum hauríem d'estar atents els
nous portals de Betlem del nostre temps, esforçant-nos a oferir-los estada i
ajut, en la mesura de les nostres possibilitats.
Així doncs, la
Paraula de Déu en aquest Nadal, ens recorda que el Fill de Déu ha vingut
a nosaltres, un Déu amb nosaltres i per a nosaltres. Déu ha pres un rostre
humà, fent-se visible, concret, assequible. Però a més a més ho ha fet com a
pobre i vençut als ulls del món per a
que poguéssim entreveure el poder de Déu en la seva elecció de la pobresa i la
perifèria, perquè Ell vol ser buscat, reconegut i acollit com un pobre i sofrent, perquè no només s'ha fet home,
sinó que s'ha quedat entre els homes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge