Aquest diumenge la Paraula
de Déu ens encomana alegria i goig, perquè s’apropa el naixement de Jesús, el
Fill de Déu, el Messies, el salvador del món, tal i com havien anunciat els
profetes. Per això, aquest tercer
diumenge d’Advent, l’anomenem tradicionalment “gaudete”,“alegreu-vos”,perquè el Senyor és a prop.
El profeta Isaïes, adreçant-se al poble
d’Israel, que retorna de l’exili, i també a nosaltres, vol que siguem conscients
que Déu no ens abandona mai, que si hi confiem, transformarà el nostre
patiment i desencís, en goig i alegria,
com la terra eixuta i el desert estan de
festa, d’alegria l’estepa floreix. Davant la primera vinguda de qui és el
nostre salvador ens cal recuperar l’ànim, la fermesa i la valentia, perquè és
Déu mateix qui ens ve a salvar. I
quins signes ho demostren? es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s’obriran;
llavors el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig.
Joan Baptista, figura important del
temps d’Advent, que va saltar de goig al ventre de la seva mare Elisabet que es
va trobar amb Maria embarassada, i també va tenir el goig de batejar Jesús en el Jordà, avui el veiem a
la presó, on experimenta la foscor al cor, el dubte. Ell que havia dit “Cal
que Ell, Jesús, creixi i que jo minvi” , en fa
experiència, empresonat, minvat de tot, necessita saber que la seva esperança
no ha estat en va, i per això li envia uns deixebles a preguntar-li a Jesús: *¿Sou
vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre? La seva resposta és clara:
Aneu a anunciar Joan el que
veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els
invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts
ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la Bona Nova. És a dir, en
les seves obres s’acompleixen les promeses dels profetes. Sí, la manera de
ser i de fer de Jesús és la millor resposta als nostres dubtes i el fonament de
la nostra esperança: El Senyor es fa present i fa renéixer la VIDA allà on tot semblava mig mort i sense futur. Així, vivim la tensió entre la persona de Jesús i la seva
manera de viure, d’estimar, de morir i ressuscitar. Ens diu, que serem feliços
si confiem plenament en ell i no en quedem decebuts. Jesús, doncs, és el camí,
un camí d’amor, de perdó, de pobresa, de llibertat i de confiança plena en Déu,
que podem seguir si ens convertim de cor.
Un camí que passa per la creu, signe del seu amor més gran, a través del
qual ens salva; i per la resurrecció, vencent la mort, el pecat i el mal.
Sant Jaume ens diu que hem de ser
pacients i constants en la fe, en l’esperança: com el pagès espera els fruits preciosos de la terra... La paciència i la constància,
dues virtuts cristianes que, unides a la pregària confiada, ens ajudaran a viure l'advent reforçant l’esperança,
l’espera de Jesús el Fill de Déu, que neix entre nosaltres per salvar-nos, ple
d’amor, de pau i d’alegria.
Benvolguts gns/nes,
demanem al Senyor que sapiguem compartir joiosament aquesta Bona Notícia, que
ens esforcem per ser com Joan Baptista, precursors, disposats a aplanar el camí de Crist per a que arribi a tots els
cors, amb paraules i fets, sumant-nos sense por a aquelles iniciatives
solidàries que se'ns proposin, especialment la Campanya de Càritas de la
setmana vinent, amb el lema “NOMÉS L’AMOR HO IL·LUMINA TOT”, sense descuidar els petits o grans gestos
d'amor i misericòrdia de cada dia amb els qui tenim més a prop. Que aquesta eucaristia
ens hi ajudi.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge