Primera lectura: Dn 7,9-10.13-14
1.
Introducció.
L'evangeli d'avui no
té pèrdua, és d'una intensitat aclaparadora. És el mateix que el que vam proclamar el segon diumenge de quaresma.
Aleshores tenia un sentit catecumenal: el mateix Jesús que el diumenge anterior
era presentat com a veritable home, sotmès a la temptació, és presentat als
catecúmens com a veritable Déu. La intenció de la festa d’avui és, potser
contemplar com la divinitat de Jesús ens afecta i ens eleva i ens convida a
confiar-hi. “no tingueu por”.
2.
La muntanya.
Jesús i els seus tres
amics íntims pugen a la muntanya a pregar. La muntanya en la tradició religiosa
comú de la humanitat i també, doncs, d'Israel és el lloc privilegiat de la
trobada amb Déu, la muntanya és més a prop del cel, més a prop de Déu. I Jesús
hi puja, com feia sovint, a mantenir el seu col·loqui íntim amb el seu Pare. Déu.
Avui, si ens sentim tocats per l'Evangeli, hauríem de donar més valor a la
pregària personal i íntima. La pregària és un lloc, no pas l'únic, però un lloc
privilegiat de trobada amb Déu, Ell se'ns fa pròxim, abastable, en la pregària.
En la pregària podem intuir la voluntat concreta de Déu pel que fa a cada un de
nosaltres a cada moment.
3.
La glòria de Déu ens
abraça.
La llum resplendent
és imatge de la presència de Déu. Jesús refulgeix com el vell venerable de la
profecia de Daniel, que acabem d'escoltar. L'experiència de la transfiguració
significa la revelació als deixebles de la divinitat de Jesús. Ell recull
l’herència de Moisès i d’Elies i la sublima. I en fa partícips els seus amics
quan la veu del Pare els revela qui és Jesús "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, escolteu-lo" i el
núvol, que és Déu mateix, els engoleix i ells s’esglaien. No s'esperaven
aquella abraçada de Déu. Ells, pobres homes, entrant en el cercle de Déu! I
Jesús els diu “No tingueu por”
4.
Les conseqüències de
l’experiència.
Pere se sent feliç,
s'hi quedaria, però cal tornar a la realitat, baixar de la muntanya per
transformar el món, enmig de les dificultats i la duresa de la realitat.
Després de la resurrecció, quan hauran rebut l'Esperit Sant, seran testimonis
de Jesús. A nosaltres també ens ha estat revelada la divinitat de Jesús i la
seva plena humanitat; tampoc nosaltres no podem callar; si el misteri de l'amor
de Déu ens ha penetrat, com a aquells amics de Jesús, tenim necessitat íntima i
el deure de testimoniar.
5.
Epíleg.
Vet aquí el sentit últim de la Transfiguració de Jesús: L'acció redemptora de Déu transfigura l'home que es deixa agafar per Déu, començant per Jesús i continuant per cada un de nosaltres. Demanem en aquesta eucaristia la gràcia de comprendre i assumir el designi salvador de Déu i la gràcia de correspondre-hi amb el nostre compromís en la transformació de la realitat.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge