Benvolguda família de
famílies, germans i germanes!
Déu des dels inicis de la
creació, ha mostrat el seu amor envers la humanitat, fent una aliança amb el
món sencer, simbolitzada en l’aliança de Déu amb Noè, tal i com hem escoltat en
la primera lectura. Així, l’arca de Noé enmig de l’aigua prefigurava el
baptisme que ara ens salva.
Però és amb Jesús, el seu fill encarnat,
amb qui Déu ens mostra fins a quin punt ens estima.
Jesús ens crida a CONVERTIR-NOS i CREURE EN
L’EVANGELI, després d’haver estat temptat pel maligne durant quaranta dies i
quaranta nits al desert. Ell ha estat provat en tot. Coneix la nostra condició
pecadora i limitada i sap que també
nosaltres serem temptats a seguir camins diferents als que Déu ens proposa.
La temptació ens enganya, fins a fer-nos
creure que no ens hem de complicar la
vida fent cas a Déu, i ens aboca cap a un camí de tancament, d’egoisme, de dominació o fins i
tot de voler utilitzar Déu en benefici propi. En canvi, Jesús ens proposa el
camí de la senzillesa, del despreniment, de la humilitat, de l’entrega total al
Pare. Sí, és un camí estret i cal desprendre’s de tot, agafar la creu i
seguir-lo sabent que ell fa camí amb nosaltres i la força del seu Esperit Sant,
si li deixem, ens fa de guia.
Així doncs, Jesús ens
convida a desvetllar-nos, a activar-nos: “Ha arribat l’hora...
Convertiu-vos i creieu en l’evangeli”. És la mateixa crida que se’ns feia
el dimecres passat en imposar-nos la cendra al cap, com a signe humil del
nostre penediment i de la nostra disposició a connectar amb Déu.
Aprofitem aquesta
quaresma, per créixer en la fe en Déu, per estimar-lo i estimar als germans de
tot cor. No caiguem en la temptació de la indiferència davant els problemes,
els sofriments i les injustícies que
pateixen els altres. No caiguem tampoc en la
temptació del desànim, del “no hi ha res
a fer”. Jesús ens esperona a que mirem la realitat amb
els ulls de Déu, ulls d’amor i de perdó, de fe i d’esperança, per a descobrir-hi
les llavors del seu Regne de Justícia i de Pau. A l’informe de síntesi del Sínode celebrat a
Roma el 4 i 29 d’octubre passat se’ns recorda que: “Estar al costat dels
pobres significa comprometre’s amb ells també en la cura de la nostra casa comuna: el crit de la terra i
el crit dels pobres són el mateix crit. La manca de reaccions fa que la crisi
ecològica i, en particular, el canvi climàtic, siguin una amenaça per a la
supervivència de la humanitat”.
Finalment, adonem-nos que
la Quaresma no és un temps marcat per la tristor, sinó que és un temps de
gràcia i de salvació, perquè la nostra conversió és possible.
Benvolguts/des, Déu ens estima. Deixem que ens parli, trobem estones de desert: de pregària, de silenci, de reconciliació amb ell i amb els altres; cerquem-lo, amb els ulls del cor ben oberts per a rebre’l i per a fer camí amb Jesús en aquesta Quaresma, camí cap a la seva Pasqua.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge