Visitar les catacumbes a Roma, et posa en contacte amb la fe
d’aquells primers cristians, els nostres pares en la fe. Saber que allà hi ha
hagut enterrats tants i tants dels primers cristians, que vivint en un món pagà,
van saber viure una vida cristiana, veure com van morir, és també ensenyament
per a nosaltres.
En les catacumbes hi ha frescos que ens ajuden a veure com vivien
la mort. Tot són imatges d’esperança i d’alegria. El Bon Pastor, que es carrega
al coll l’ovella perduda —i hi ha més alegria per un pecador convertit en el
cel que per noranta-nou justos—. També hi ha la imatge d’un banquet, que ens fa
veure que la mort no té l’última paraula, sinó que Déu vol que visquem per
sempre i celebrem alegres la nostra salvació. La imatge de l’orant, amb les
mans alçades i amb els ulls fixos en el cel, esperant el Crist que ve a
salvar-lo.
He anat dient paraules importants: Crist, esperança, alegria,
salvació. Aquest diumenge, que tradicionalment es coneix com a Gaudete, per la
lectura de sant Pau que llegim: Gaudete in Domino —és a dir— viviu sempre
contents en el Senyor, es destaca especialment l’alegria cristiana i per això, per
anunciar que el Nadal ja és a prop, el color litúrgic pot fer-se servir el
rosa.
La veritable alegria és cristiana i un cristià que no viu alegre,
no és massa cristià. O potser és un cristià que no espera, que no té gaire fe.
Crist no ha vençut el pecat i la mort? Com no puc estar alegre? Crist vindrà al
final de la història i ho recapitularà tot en ell i regnarà eternament i la
victòria serà completa? Com em puc deixar portar per la negativitat que posa en
mi les situacions del dia a dia? No és més fort l’amor que la mort? No és més
gran el poder de Déu que el meu pecat i tots els pecats del món?
Qui es troba veritablement amb Déu, amb la salvació viu alegre,
perquè sap que no hi ha cap realitat que el pugui separar del seu amor. Doncs l’Advent
és temps que ens ha d’ajudar a viure-ho, a viure amb alegre esperança.
I aquesta alegria ens ve directament del Senyor. «El Senyor, el teu
Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s'ha transportat
d'alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies
d'aplec». La veritable alegria cristiana és aquesta: saber que participem de
l’alegria de Déu.
Tant ens estima Déu que enviant-nos el seu Fill únic ens vol fer
participar de tot el que és: la seva vida divina, les seves benediccions, la
seva alegria, la seva visió sobre el món i la història… Això és el que
celebrarem al Nadal i això és el que esperem ara. I com que Déu sempre és més,
esperem que vingui definitivament, que tot sigui redimit per sempre i tot
participi del goig del Senyor.
I mentrestant? Esperar-ho i també reconèixer que molts cops no som
font de goig per als altres o per nosaltres mateixos amb els nostres pecats.
D’aquí que preparar els camins del Senyor com ens diu Joan Baptista avui, passi
per un canvi de vida, un canvi que ens faci ser veritables camins per on pugui
venir el Senyor a tantes vides, de tanta gent que l’espera, o de tanta gent que
ja no espera res, perquè la vida els ha
fet creure que no és possible un final feliç, que això només passa a les
pel·lícules… A tots aquests que poden ser, el meu germà, el meu pare o mare, el
meu fill, el meu veí, el Senyor t’hi envia com a Joan Baptista, t’hi envia
perquè és una missió reservada per tu, que depèn de tu.
Parla’ls de Déu, de la teva experiència i de com és font d’una
profunda alegria en tu… perquè ho és, oi?
Joan Hernàndez, prevere i vicari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge