Benvolguda família de famílies, germans/nes: Encetant la
segona setmana del temps d'Advent, en que ens preparem per a rebre Jesús, temps
d'esperança, celebrem la solemnitat de
la Immaculada Concepció de Maria. El 8 de desembre de 1854, el Papa Pius IX amb
la Butlla “Déu inefable”, va definir
el dogma de la Immaculada Concepció, la resposta de l’Església al fort clam del
Poble que proclama la preservació de la Benaurada Verge Maria de tot pecat, des
del primer moment de la seva existència.
A les antípodes de la nostra Mare, les primeres criatures, segons ens narra la primera lectura, van desobeir Déu creador, que els havia confiat el jardí, el paradís, amb l'única prohibició de no menjar els fruits de l'arbre que hi havia al mig, caient en l’anomenat pecat original, això és, voler ser com Déu, rebutjant-lo, deixant-nos arrossegar per l’egoisme i la inhumanitat.
En contrast i al fil del que hem escoltat en la segona lectura, Pau demana per als seus cristians un amor profund i madur que els ajudi a apreciar els valor autèntics i viure’ls en les seves decisions. Això és possible obrint el cor a l’Esperit, a i permet discernir el que està bé i el que no ho està, més enllà de costums i d’interessos. Comporta alliberar-se de prejudicis per acomplir la voluntat de Déu, com ho va fer Maria. Quants conflictes i quants sofriments hauríem evitat si haguéssim tingut el cor obert a la veritat de l’amor, del perdó i del diàleg.
Déu ha fet Maria plena de gràcia, plena de Vida i Amor per una decisió seva gratuïta, a la qual ella respon amb la seva fidelitat lliure, generosa, responsable.” I en aquesta tensió entre el do de Déu i la fidelitat viscuda de Maria trobem el moll de l’os de la nostra fe, i el centre del misteri de Jesús, perquè aquesta expressió de Maria: Soc l’esclava del Senyor la repetirà Jesús al final de l’Evangeli a Getsemaní: Abba, Pare... que no es faci el que jo vull sinó el que tu vols” (Mc 14,36).
A Déu res no li és impossible, aquest hauria de ser, imitant Maria, el nostre convenciment agraït en el caminar de la vida, com a pelegrins d’esperança, perquè ha decidit fer-lo amb nosaltres. Així, mai ens dona per perduts, sempre ve al nostre encontre per mostrar-nos el seu amor i oferir-nos: Jesús, Déu que ens salva.
Benvolguts/des, demanem-li a Déu, en aquesta solemnitat, que com Maria, sapiguem acollir el missatge que avui ens adreça a cadascú de nosaltres, i que el testimoni de fe i d’esperança que ella, estrella del mar, ens ofereix, ens ajudi a afrontar confiadament els borrascosos esdeveniments de la vida convençuts que com diu el papa: “l’esperança no defrauda”, perquè la tenim fonamentada en Jesús, el nostre salvador.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge