Benvolguda
família de famílies que és la comunitat, benvolguts germans/es en Crist:
La
creu és una figura geomètrica que ha esdevingut un dels símbols més antics de
la humanitat. Les primeres creus que es
va trobar van ser a les estepes de l’Àsia central a la prehistòria. A
l’antiga Roma i en cultures veïnes de la
Mediterrània va ser utilitzada com a mètode d’execució, anomenant-lo crucifixió, on el reu és lligat o
clavat en una creu de fusta, i deixat allí fins a la seva mort, públicament,
per a dissuadir la gent de cometre crims
semblants.
Així
va ser executat Jesús, el nostre amic i Senyor, convertint aquest patíbol en
l’”arbre de salvació”.
Avui
ho celebrem amb la solemnitat de l’exaltació de la Santa Creu, que ens
convida a continuar el nostre pelegrinatge com a cristians amb esperança,
mirant Jesucrist. El contemplem amb els braços oberts, abraçant tota la
humanitat. Hi ha qui interpreta que el pal vertical representa la divinitat de
Jesús i l’horitzontal la seva humanitat. A mi m’agrada interpretar-ho també com
el signe de l’amor més gran on conflueix
l’amor a Déu (pal vertical) i l’amor als germans (pal horitzontal): A Déu
l’estimem, estimant els germans i
estimant els germans, estimem Déu.
*Déu estima tant el mon, que ha donat el seu Fill únic, perquè
no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna”.
És el que
Jesús explica a Nicodem, en aquest diàleg que tenen, a través del qual ens vol ajudar al fons del nostre ésser, allà on ens juguem
el veritable sentit de la vida, per a fer-nos preguntes importants i entendre
que si el Fill de Déu mor a la creu, no és per condemnar el món, sinó per
salvar-lo.
*Déu
envià el seu Fill al mon no perquè el condemnés, sinó per salvar el mon gràcies
a ell.
I el salvarà alçat en una creu. I així com en la 1ª lectura ens recorda que durant l’èxode, Moisès va
construir una serp de coure perquè tothom qui la mirés es guarís, ara, en la
creu, tenim molt més. Ja no es tracta només de mirar, sinó de creure. I creure
no en el Crist que ens construïm, sinó en Crist crucificat. Perquè Jesús no ens
salva des de la força, sinó des de la feblesa. Seguir Jesús, és deixar-se
captivar per Ell i adonar-nos que tot el que som és gràcies a Ell.
Contemplem, doncs, la creu sense por, però sí
amb un gran respecte. Allà Jesús va
patir per tots nosaltres, va segellar
per sempre la seva fidelitat amb totes les víctimes, prenent la condició
d’esclau, com ens ha recordat St. Pau. A la creu, Déu Pare no abandona el seu
Fill, sinó que amb Ell, es posa per sempre al costat dels oprimits, dels qui
donen la vida per la justícia i per amor, dels deixebles del Crist
Benvolguts germans/nes: Donem gràcies a Déu Pare, que ple d’amor, en aquesta creu continua oferint la salvació als qui pateixen el mal, dona acollida als exclosos i regala el perdó gratuït als pecadors i a tantes persones incapaces de retornar a Déu. Kennedy va dir: no et preguntis que pot fer Amèrica per tu, sinó que pots fer tu per Amèrica. Doncs, molt abans St. Ignasi ens va deixar dit: “Imaginant el que Crist ha fet per tu en la Creu, preguntat el que has de fer tu per Ell”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge