Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, benvolguts/des germans/es, d’una manera especial, benvolguts/des amics i
amigues de l’Ass.Cultural El Maestrat,:
Si diumenge passat Jesús
ens feia adonar que quan actuem moguts per l’afany pel diner fins el punt de
trepitjar els drets dels altres, especialment dels més senzills, obrem malament
i ens separem de Déu, pel nostre pecat d’acció; avui, la
Paraula de Déu, ens fa adonar, que també podem fer molt mal, mantenint-nos
passius i indiferents davant les necessitats dels altres, no fent allò que en
consciència ens pertocaria, és el que anomenem pecat
d’omissió.
El profeta Amós ho remarca a la primera
lectura i ho confirma la paràbola de l’Evangeli.
Quin contrast
entre qui ho té tot i no repara en dispendis, que si bé no provoca cap mal
directe sobre ningú, és insensible al
que passa al seu voltant; i qui a prop seu, passa necessitat. El primer, podent moderar el seu ritme de vida i compartir
els seus béns perquè el pobre ho sigui menys i visqui dignament, ni el veu, li
és indiferent. Salvant les distàncies, és el
que de vegades ens pot passar a nosaltres amb persones necessitades veïnes,
quan anem a la nostra i no fem cap esforç per a pal·liar les seves necessitats,
compartint quelcom de nostre, ni que sigui temps. Davant el pecat d’omissió
dels qui poden/m fer-hi alguna cosa, i no ho fan/fem. El salmista ens fa veure com actua el
Senyor, i el lloa perquè pren partit en
favor dels més febles:
*El Senyor: fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam, deslliura els presos, dóna la vista als cecs,
redreça els vençuts, estima els justos, guarda els forasters, manté les viudes
i els orfes i capgira els camins dels injustos.
Déu posa les coses en el seu lloc, de
manera que aquells que en vida han gaudit de tots els béns i no han estat
capaços de compartir-los amb els qui patien necessitat, vindrà el dia en què
els papers s’invertiran.
Per això, ens cal revisar
la nostra vida, per adonar-nos de les omissions que fem al deure de compartir
allò que som i tenim amb els qui passen necessitat, tant amb aquells que tenim
més a prop, com amb els qui venen de fora. Si ens considerem deixebles de Jesús, si
volem seguir les seves petjades i viure
el seu manament nou de l’amor, haurem de fer un procés de conversió
continua i aplicar-nos els consells que Sant Pau ens adreça a la carta a
Timoteu:
*Home de Déu, busca de practicar
sempre la justícia, la pietat, la fe,
l’amor, la paciència, la mansuetud. Lluita
en el noble combat de la fe i guanya’t la vida eterna...guardant
irreprensible i sense falta el manament
rebut, fins que es manifestarà Jesucrist, el nostre Senyor.
Que aquesta eucaristia, a la taula que ens fa a tots germans, ens ajudi a no resignar-nos davant el fet que uns banquetegin sense mesura mentre d’altres en recullen les engrunes, i a fer, com Jesús, el que estigui al nostre abast perquè això canviï, que com Església ens esforcem a estimar, acollir, protegir, promoure i integrar a tothom, però especialment a les persones que viuen a les perifèries existencials. Aquesta és la nostra missió com a cristians pel baptisme: compartir amb tothom, el que vivim, celebrem i sentim, com Església, família de famílies, en que el més important no haurien de ser les pedres sinó les persones. Cadascú allà on sigui, comptant amb la intercessió de Maria, i vosaltres amics i amigues d’El Maestrat, sota l’advocació de Vallibana.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge