Benvolguda família de
famílies, que és la comunitat, germans/es en Crist:
La paraula de Déu que avui
hem escoltat m’ha fet pensar amb l’expressió de Quevedo, escriptor castellà del
segle XVII: “Poderoso Caballero es don Dinero”.
És important que al llarg
de la nostra vida, revisem on posem el nostre cor, quin lloc ocupa el diner i
tot allò que amb ell podem adquirir, en relació als valors que Déu ens proposa
viure a l’Evangeli del seu Fill Jesucrist. Si la preocupació pels diners, pel
propi benestar, ocupen el primer lloc de la nostra escala de valors, alguna
cosa grinyola del nostre camí com a cristians.
*Ningú no pot servir dos amos. No podeu ser servidors de Déu i
de les riqueses
Hem de saber escollir. Mai podem
sotmetre’ns al dictat de les riqueses, fins el punt que Déu passi a ser
secundari per les nostres vides. Del que es tracta
és que siguem capaços de separar el diner de nosaltres mateixos i convertir-lo
en un element al servei del Regne, estant disposats a desprendre’ns-en en favor
dels més necessitats, expressant així el nostre amor envers ells.
*Déu lloa l’administrador, no per la
seva manca d’honestedat envers el seu amo ric, sinó per l’astúcia que demostra de
cara a preparar el seu futur.
El Senyor ens convida a ser prudents, creatius i també astuts com aquell administrador, no per enredar i caure en la corrupció, sinó per a preparar el nostre futur i donar-li compte de la gestió que fem dels nostres béns en relació als més pobres, als més necessitats, de si hem fet tot el que estava a les nostres mans perquè el repartiment fos cada vegada més just.
L’home que és fidel en els béns que valen poc, també ho serà amb els
de més valor.
La fidelitat a
Déu, al seu Fill Jesucrist, ens ha de portar a ser fidels administradors del
que Ell ens confia, dels talents i dels béns que hem rebut, per a fer-los
rendir, no per quedar-nos els beneficis de manera exclusiva, sinó per a que
tothom en pugui gaudir.
Us abraoneu sobre els pobres per anorrear els desvalguts...- El
Senyor ho jura: “No oblidaré
mai tot això que fan”.
El profeta Amos reprèn durament a la
primera lectura a qui actua sense escrúpols, que, aprofitant-se dels més
dèbils, només mira pels seus propis interessos, oblidant els de Déu, que són els més justos i solidaris.
Primer de tot us recomano que feu a Déu pregàries, oracions,
súpliques i accions de gràcies per tots els homes, pels reis i per tots els qui
tenen autoritat, perquè puguem portar una vida tranquil·la i serena, tota
donada a la pietat i a l’honestedat
Benvolguts germans/nes: Certament,
hem de pregar molt, com ens diu Sant Pau, per tots els homes i dones, sigui
quina sigui la seva posició social o responsabilitat, perquè tots plegats siguem capaços d’adequar el
nostre estil de vida, al de Jesús, l’únic mitjancer entre Déu i nosaltres: estimant
com ell ho va fer, sent fidels amb els béns i talents que hem rebut i prou
despresos per a posar-los al servei dels qui més ho necessiten.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge