1.
Universalitat de la
salvació.
La tensió entre el particularisme i l’universalisme ja es donava a
Israel i a tots els altres pobles. Els déus nacionals s’enfrontaven entre ells
en defensa de llurs adoradors. “El nostre Déu és més gran que tots els déus”
(2Cr 2,4). Aquesta tensió és particularment forta durant el període persa,
època de la profecia d’Isaïes que hem escoltat; en un poble situat a la
defensiva. Isaïes va a la contra. Si teniu ocasió llegiu-vos el divertidíssim
llibre de Jonàs.
Els judaïtzants van ser un corcó durant el segle I. Les visions particularistes tradicionals
jueves van ser superades però va costar, i molt!; Sant Pau se’n va sortir.
2.
Tothom vol dir tothom.
Sant Pau n’estava tan convençut que tenia clar que fins i tot els jueus
seran reintegrats a la fi dels temps. De fet, però, no se salva ni el jueu ni
el gentil sinó qui acull la salvació, exercint la caritat. No es pot donar
ningú per perdut, ni jueu ni grec, ni el més pervers dels humans. El judici és
només de Déu, gràcies a Déu.
3.
Capacitat de rectificació per part de Jesús.
Jesús mateix sembla que estava convençut de ser el
messies d’Israel en exclusiva o, almenys, en primera instància. Una dona
cananea, una pagana, el fa rectificar. La qualitat de la fe de la dona, la seva
humilitat i la força de la seva pregària commouen Jesús i el fan reconsiderar
l’abast del seu messianisme. Jesús se’ns manifesta com el menys rigorista i el
menys fonamentalista dels cristians. És capaç de rectificar! I rectificar pels
arguments d’una dona pagana, per més INRI!
Quina angúnia els cristians de bona fe que són incapaços
de revisar les veritats que professen. La professió de la fe ha de ser ferma i
sempre revisable. Quina pena les seguretats dels integristes! Quina pena la fe
del carboner! La fe de la cananea és més gran que la dels estaments oficials
del judaisme i la dels mateixos deixebles de Jesús! Tota una interpel·lació i
un exemple per a nosaltres, deixebles oficials.
4.
Un apèndix. La
qualitat de l’oració de la cananea.
La petició de
la cananea és altruista, humil i convençuda. També la seva oració ha de ser
model de la nostra. Per pregar adequadament cal superar els obstacles de
l'egocentrisme, de l’autosuficiència i de la desconfiança. Aquest evangeli
d’avui és un bon instrument per a repensar el nostre mode de pregar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge