1.
Déu es fa present.
Déu es fa present de moltes maneres i en situacions fins i tot
contradictòries. No s’amaga, d’una manera o altra Déu es va manifestant, la
qüestió és si som receptius, si cerquem la seva presència, si conreem el sentit
de la transcendència. Abans que res cal la voluntat de buscar-lo, estant a
l'aguait dels signes de la seva presència, confiar en el seu amor fidel que el
duu a fer-se trobadís a l'ésser humà.
2.
On podem trobar Déu?
Potser busquem la seva presència en fets ostentosos i espectaculars i no
ens adonem de com Déu es fa present, sobretot, en les coses més senzilles. Això
ho va saber captar Elies: Déu present en l'aire suau, no pas en el foc o en la
tempesta.
En situacions de perill, com els apòstols a la barca o quan Pere
s’enfonsa. En els altres, sobretot en els més necessitats, en situacions
d’alegria o de tristesa, en l’abraçada de les persones que ens estimen, en el
nostre interior: “ell m’és més íntim que la meva intimitat” (Sant Agustí).
3.
Com podem trobar Déu?
La pregària, la recepció de la Paraula, la celebració dels sagraments,
són llocs on descobrir-lo i conèixer-lo. Fixem-nos com Jesús es retirava a
pregar. Amb la interiorització de les experiències anem intuint a cada moment
què vol Déu de cada un de nosaltres, com Jesús ho anava descobrint.
4.
La barca dels
apòstols.
La barca dels apòstols, no només de Pere, és imatge de l'Església.
L'Església, com la barca, sense Jesús no pot fer front als embats del món,
"les ones la destorbaven d'avançar, perquè el vent els era contrari".
En canvi, quan Jesús hi és present, "el vent amaina" i la barca
avança. En moltes ocasions l’església ha volgut fer camí segons el parer del
món i n’ha sortit ben escaldada. Que no torni a passar! Que sapiguem discernir en la caritat. Això
mateix és aplicable a cada un dels fidels: sense Jesús, els embats del món ens
separen de Déu, amb Ell ho podem tot.
5.
Els sentiments de
Pau.
Pau patia perquè els jueus, el seu propi poble, no acceptaven Jesús. No podem quedar indiferents davant dels qui rebutgen Déu i l'amor. Sense condemnes ni rancor, el nostre món necessita i mereix una paraula d'esperança i els cristians la hi hem de donar, encara que no se’ns escolti.
Josep Esplugas Capdet, prevere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge