dimecres, de novembre 18, 2026

DIUMENGE XXXIII DURANT L'ANY.

 


1.   El context de l’evangeli d’avui.

Els capítols 24 i 25 de Mateu conformen el cinquè i darrer del sermons de Jesús, sobre els quals pivota tot l’evangeli: sermó moral o de la muntanya, sermó de la missió, sermó de les paràboles del Regne, sermó o sermons sobre la comunitat i sermó escatològic o dels novíssims, en dues parts: el capítol 24 és la part pròpiament apocalíptica i el 25 les paràboles de la fi.

El capítol 24 no es proclama en les misses, però en els tres darrers diumenges de l’actual cicle llegim el capítol 25 de l’evangeli de Mateu: Les noies prudents, diumenge passat, els talents, avui, i el judici final, el diumenge que ve.

2.   Vetllem.

Pau demana als de Tessalònica i a nosaltres que tinguem una actitud de vetlla perquè no sabem quan vindrà el Senyor. Com diumenge passat l’evangeli, ara Pau ens diu el mateix. Jesucrist ha vingut en carn i os a la història, està venint a cada dia en les realitats del món, fa estada en el nostre cor i vindrà a la fi en glòria i majestat. Si ens ensopim, no el sabrem reconèixer.

3.   Posar en joc els talents o carismes.

La paràbola dels talents és un toc d'alerta per a cada u de nosaltres. Déu ens ha dotat d’uns talents, diguem-ne carismes, per incidir en la realitat i ens ha dotat de llibertat i responsabilitat per a posar en joc amb esforç els talents en el màxim benefici dels germans. "Es procura la llana i el lli que les seves mans transformen com vol (...) obre les mans als pobres, allarga el braç a l'indigent", sentíem a Proverbis

El que es guarda el talent simplement és covard i conformista. No és dolent, però es fa còmplice de la maquinària despietada dels interessos del diner. Posar en joc els talents i posar-los en joc d’acord amb l’estil del Regne és un deure indefugible per als fills de Déu.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge