¡Benvolguts
germans i germanes!
Quin
goig poder celebrar la nit de Nadal, en la que fem memòria agraïda que Déu s'ha fet home, en
un infant, posat en una menjadora, a una cova, a les afores de Betlem, nascut
del si de Maria, la noia del poble, i adoptat per Josep, el fuster de Natzaret.
Aquest infant és
Jesús, el Salvador que la humanitat esperava, aquell en qui “s'ha revelat
l'amor de Déu que vol salvar a tots els homes, i per això hem d'esforçar-nos
per viure en aquest món amb sobrietat, justícia i veritat”, segons paraules de sant Pau
en la seva carta a Titus.
De vegades, mirem
al nostre voltant i podem desanimar-nos, especialment en aquests mesos de
pandèmia, pensant que tot és molt complicat o fins i tot, que no hi ha res a
fer, malgrat que hi hagi moltes persones
s'esforcin per trobar la millor solució i per fer un
món més just; que preguen, que treballen honestament i que viuen en comunió amb
Déu. Alhora no ens recordem que des del primer dia hi ha
pobres que viuen en la intempèrie, i escolten la Bona Nova; que hi ha pastors
que s'apropen al portal i troben a Josep i Maria amb el nen en el pessebre. Oblidem
que els senzills es meravellen d'allò que els han explicat els àngels.
Per això,lluny de caure en el pessimisme, la desesperació o la passivitat, que el Nadal ens ajudi a:
* Fer-nos el propòsit de viure més solidàriament amb els pobres i necessitats, sabent que Regne de Déu és per a ells.
* Animar-nos a
pregar per i amb els altres, perquè
Déu sempre escolta el nostre clam.
*Fer silenci i escoltar més
el que Déu ens proposa, contemplar
la bellesa de la fe i viure
la veritat, la justícia, la bondat, que són els valors que Déu defensa.
*Esforçar-nos a
estimar, perdonar, consolar i comprendre
com ho farà l'Infant que neix a Betlem.
*Tenir
més cura de la natura, de la
terra, de la nostra casa comuna.
Com diu el Papa
Francesc a FT-GT, “Tant de bo que tant dolor
(provocat per la pandèmia) no sigui
inútil, que fem un salt cap a una forma nova de vida i descobrim definitivament
que ens necessitem i ens devem els uns als altres, a fi que la humanitat reneixi
amb tots els seus rostres, totes les mans i totes les veus, més enllà de les fronteres
que hem creat ”(nº35).
¿No
sentim admiració per aquells que arreu del món o ben a prop, donen el millor d’ells
mateixos en bé de tots, afrontant les pandèmies, els conflictes i les persecucions,
seguint les petjades de Jesucrist, el Bon Samarità? Són els que duen veritablement
a terme la revolució de la tendresa.
¿No sentim el desig irresistible de viure
amb Déu ara que Déu vol viure enmig nostre? Tot això, ben segur, forma part de la
celebració cristiana del Nadal.
Que aquesta
Eucaristia de Nadal ens ajudi a donar glòria a Déu amb la nostra vida,
esforçant-nos a ser portadors de la seva pau i humils constructors del seu
Regne de veritat i justícia, com a germans. Sant Nadal a tothom!!!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge