dissabte, de gener 02, 2021

MISSA DE LA NIT - DEL GALL 24 /12/2020


¡Benvolguts germans i germanes!

Quin goig poder celebrar la nit de Nadal, en la que  fem memòria agraïda que Déu s'ha fet home, en un infant, posat en una menjadora, a una cova, a les afores de Betlem, nascut del si de Maria, la noia del poble, i adoptat per Josep, el fuster de Natzaret.

Aquest infant és Jesús, el Salvador que la humanitat esperava, aquell en qui “s'ha revelat l'amor de Déu que vol salvar a tots els homes, i per això hem d'esforçar-nos per  viure en aquest  món amb sobrietat, justícia i veritat”,  segons paraules de sant Pau en la seva carta a Titus.

De vegades, mirem al nostre voltant i podem desanimar-nos, especialment en aquests mesos de pandèmia, pensant que tot és molt complicat o fins i tot, que no hi ha res a fer, malgrat que hi hagi  moltes persones s'esforcin per trobar la millor solució i per  fer  un món més just; que preguen, que treballen honestament i que viuen en comunió amb Déu. Alhora no ens recordem que des del primer dia hi ha pobres que viuen en la intempèrie, i escolten la Bona Nova; que hi ha pastors que s'apropen al portal i troben a Josep i Maria amb el nen en el pessebre. Oblidem que els senzills es meravellen d'allò que els han explicat els àngels.

Per això,lluny de caure en el pessimisme, la desesperació o la passivitat, que el Nadal ens ajudi a: 

* Fer-nos el propòsit de viure més solidàriament  amb els pobres i necessitats, sabent que Regne de Déu és per a ells

* Animar-nos a pregar per i amb els altres, perquè Déu sempre escolta el nostre clam.

*Fer silenci i escoltar més el que Déu ens proposa, contemplar  la bellesa de la fe  i viure la veritat, la justícia, la bondat,  que  són els valors que Déu defensa.

*Esforçar-nos a estimar, perdonar, consolar i comprendre com ho farà l'Infant que neix a Betlem.

*Tenir més cura de  la natura, de la terra, de la nostra casa comuna.

Com diu el Papa Francesc a FT-GT, Tant de bo que tant dolor (provocat per la pandèmia) no sigui inútil, que fem un salt cap a una forma nova de vida i descobrim definitivament que ens necessitem i ens devem els uns als altres, a fi que la humanitat reneixi amb tots els seus rostres, totes les mans i totes les veus, més enllà de les fronteres que hem creat ”(nº35).

 ¿No sentim admiració per aquells que arreu del món o ben a prop, donen el millor d’ells mateixos en bé de tots, afrontant les pandèmies, els conflictes i les persecucions, seguint les petjades de Jesucrist, el Bon Samarità? Són els que duen veritablement a terme la revolució de la tendresa. ¿No sentim el desig irresistible de viure amb Déu ara que Déu vol viure enmig nostre? Tot això, ben segur, forma part de la celebració cristiana del Nadal.  

Que aquesta Eucaristia de Nadal ens ajudi a donar glòria a Déu amb la nostra vida, esforçant-nos a ser portadors de la seva pau i humils constructors del seu Regne de veritat i justícia, com a germans. Sant Nadal a tothom!!!  

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari

Publica un missatge