Benvolguts germans i
germanes!
Avui, es la Festa de
l’Epifania, de la manifestació de la salvació que ens porta Jesús, com a Rei
Universal, i hi ha una paraula que es repeteix a les lectures que hem escoltat: LLUM. Si per Nadal celebràvem que la Paraula de Déu es féu
carn, en l’Epifania del Senyor, celebrem
que la Paraula de Déu es féu llum per a tothom. Jesucrist és la llum del món.
En Ell s’acompleix el que Isaïes havia profetitzat: “Alça’t radiant Jerusalem, que arriba
la teva llum, i sobre teu clareja com l’alba la gloria del Senyor [¡Levántate,
brilla, Jerusalén, que llega tu luz; la gloria del Señor amanece sobre ti].
I la llum il·lumina a tothom qui s’hi
apropa sense exclusió. L’Evangeli de Jesucrist, la llum, no podia tenir només
un sol destinatari. Havia d’arribar a tots els pobles. Aquesta és la missió que
Déu confia a sant Pau: comunicar la seva
gràcia i, per l’evangeli, fer-ho saber a tots el pobles.
Aquells tres mags d’orient, savis
cercadors de la veritat, potser coneixedors de la profecia: “Una
estrella despunta de Jacob i un ceptre sorgeix d’Israel (Nm 24,17)”, es deixen guiar per la llum d’una estrella, que
els condueix cap a Jesucrist, la Llum veritable i definitiva per a tots, per a Israel
i pels altres pobles, sense cap mena de discriminació. Adoren amb gran alegria a
l’infant, a qui ofereixen or, reconeixent la seva reialesa i saviesa; encens,
reconeixent la seva divinitat; i mirra, reconeixent la seva passió; perquè
s'adonen que és el Messies, que ha
vingut per a salvar tota la família humana. Jesús és el sembrador que porta la
bona llavor de la Paraula per a tots; l’Esperit és qui ha fet madurar aquesta
llavor i l’Església és convidada a recollir el molt fruit sembrat amb la
revelació de Jesús i fecundat amb la seva mort i resurrecció.
Benvolguts germans, es bo
que ens preguntem: si Jesús és Llum, perquè encara avui avancem en la foscor?; si
ens diem cristians, ¿per què no es nota en la nostra manera de viure?; si
l’Evangeli és per a tothom, ¿com és que no estem units ni els mateixos
cristians?
L'evangelista Mateu ens diu que Herodes, com
els pastors i els mags, conegué el naixement de Jesús, i en lloc d’acollir-lo
va voler matar-lo. Llum i tenebra s’entrecreuen. La
Llum que és Crist topa amb la tenebra
que es troba en el cor de l’home, envejós i egoista, que provoca prejudicis i
enveges, que escampa confusió i refusa la veritat, que vol matar Déu per ocupar
el seu lloc. La tenebra no deixa que la llum penetri i barra el pas a les
persones i a Déu mateix.
Però Mateu també ens
ajuda a conciliar el sentit popular de
la festa de Reis en dir-nos: "tot
allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu". Per això en aquesta festa, hauríem
de ser especialment sensibles amb els infants, els malalts, els qui estan sols,
els qui pateixen... tal com Jesús ho feia.
Estimats, avui Déu ens convida a obrir el cor de bat a bat a aquest infantó nascut a Betlem, per rebre la seva llum que brilla aquí en el pessebre i a dalt la creu i que es manifesta també en els més pobres i necessitats. Si estimem a tothom i de veritat, Déu que és amor, es podrà manifestar a través nostre, esdevenint també nosaltres Epifania, manifestació, del seu Amor.
Joan Làzaro i Padrós prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge