Benvolguts germans i
germanes!
Avui Sant Pau, adreçant-se a una
comunitat cosmopolita i plural com la de Corint, ens recorda que: “Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els
qui han mort”.
Per
això cada persona participa en la seva vida concreta de l’obra de Crist. Ens
diu: “¿No sabeu
que els vostres cossos són membres de Crist?”. Si participem
de la vida de Crist, cada cristià és una presència seva en aquest món. Pau ens
fa veure l’important que és tenir una autèntica comunicació, plena de respecte
i atenta al bé dels altres. El cos és santuari de l’Esperit Sant, que hem rebut
de Déu, i això li dona un caràcter sagrat comparable al d’un temple. Atès que hem estat rescatats per Déu amb el preu de la
vida de Crist, en justa correspondència, Pau ens exhorta a donar-ne gràcies i a
glorificar-lo en el propi cos, tractant els altres i a nosaltres mateixos com
ho faria el mateix Crist. És una invitació a cercar la comunió en les nostres
comunitats i amb totes les altres comunitats cristianes. Aquest és el
sentit de la Setmana de Pregària per la unitat dels cristians que comença dilluns
vinent amb el lema: ”Manteniu-vos en el meu amor i donareu
molt de fruit” (Jn15,5-9).
Diumenge passat Joan Baptista batejava
Jesús, de qui deia que no era digne ni de deslligar-li la corretja de la
sandàlia. Avui hem escoltat a l’Evangeli com Joan, en tornar-se’l a trobar,
conscient de la seva missió, fa veure als seus deixebles, Joan i Andreu, que Jesús és l’Anyell de Déu. Propicia que es trobin amb
Jesús, i que el segueixin. Jesús, després de preguntar-los què volen i que aquests
li demanin on s’allotja, els diu: “Veniu
i ho veureu?”, “i es quedaren amb ell aquell dia”. Aquest
encontre ben segur que marcà, un abans i un després en Joan i Andreu, tant que
l’evangelista fins i tot en recorda l’hora: “Eren les quatre de la tarda”.
¿Qui no recorda, amb pels
i senyals, fets, paraules, vivències, testimonis, que han deixat petjada en la
nostra vida? ¿Moments en que ens hem sentit molt a prop del Senyor?
I que fan Andreu i Joan? Compartir-ho
amb els altres. És massa bo el que ells han viscut per quedar-s’ho, per
amagar-ho. Jesús, la seva vida i la seva paraula els ha omplert el cor de pau i
felicitat. Per això Andreu cerca el seu
germà, Simó Pere i li explica el que ha viscut: “Hem trobat el Messies". Esdevé el primer
evangelitzador, perquè, certament Simó, en sentir aquelles paraules i notar la
felicitat i l’entusiasme sincer, joiós i encomanadís del seu germà, també volgué
trobar-se amb Jesús. I aquella trobada fou igual de decisiva per a ell. Jesús
el mirà, com només ho sap fer ell, llegint el cor i el pensament de la persona
i veié en Pere un home d’una peça, ferm
i treballador, en qui podia recolzar la seva obra: “Tu et diràs Quefes, que vol dir pedra.”
Benvolguts germans i
germanes! Jesús, el Messies, el salvador, ahir, avui, ara i sempre ve al nostre
encontre, especialment en aquesta Eucaristia. Deixem-nos trobar per Ell. Amb
una mirada tendre i afectuosa Jesús avui ens convida a seguir-lo, a estimar-lo,
com Ell ens estima, i a testimoniar-lo, acompanyant
a d’altres persones a que puguin trobar-se també amb Ell. I això implica viure
el seu Evangeli i posar-lo en pràctica sempre, en tot lloc i amb tothom. Que aquesta Eucaristia, aliment de vida
eterna, ens hi ajudi!
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge