1a. lectura: Is 52,7-10
Evangeli: Jn 1, 1-8
¡Benvolguts
germans i germanes!
Celebrem
amb gran goig el dia de Nadal, però, conscients que, hi haurà qui avui no senti
cap alegria per celebrar aquestes festes, a causa de les circumstàncies
pandèmiques que ens toca viure. També hi ha qui no entén el sentit d'aquesta
festa, davant la maldat que continua recorrent el nostre món i ens sembla que Déu
resta en silenci davant tantes tragèdies i injustícies.
Doncs,
nosaltres celebrem que, davant els grans mals que pateix la nostra societat,
Déu respon encarnant-se ell mateix, és a dir ,
"es fa home i planta entre nosaltres
el seu tabernacle". I d'aquesta
manera, d'una forma definitiva i per sempre, donarà resposta als mals del món.
Sant Pau a la carta
als hebreus, afirma que Jesús, el Fill, és la plena i completa revelació del
Pare. Ell, com el Pare, és Déu i creador
i per aquesta raó és superior a totes les institucions religioses antigues, als
profetes i als àngels, hereu de totes les coses i ha estat reconegut pel Pare com a Fill
Unigènit.
Sí,
avui la nostra alegria és profunda i arrela en el Misteri de Nadal que l’evangeli
segons sant Joan sintetitza en el pròleg que acabem de llegir. El nucli es troba en l'expressió “I la Paraula es
va fer carn": L’encarnació, Nadal: El Fill de Déu s'ha fet
home amb la fragilitat i impotència de tota criatura. Jesús, la Paraula
encarnada, fa a Déu visible i proper a la persona humana, sent-ne el seu reflex.
Així, "en venir al món, il·lumina tots els homes" de
manera que el temps de Nadal, deixant de banda les neules i els torrons, el
cava i els àpats familiars, aquest anys limitats a les bombolles familiars, és
el temps per contemplar l'acció de Déu a favor de la humanitat. El Nadal, en la història de la salvació, és aquella llum
d'alba que trenca la foscor de la nit. Aquella llum que en el bell mig de
l'hivern comença a despuntar per fer-se
present i escalfar els nostres cors, profetitzant que la Vida guanyarà al pecat
i la seva conseqüència més directa: la mort.
Quin misteri tan
gran! Déu ha pres un rostre humà, fent-se visible, concret, assequible i alhora
pobre i vençut als ulls del món per a
que poguéssim entreveure el seu poder en la seva elecció de la pobresa i la perifèria,
perquè Ell vol ser buscat, reconegut i acollit allà. Aquest nen que neix avui
no dubtarà en oferir la seva vida per cadascú de nosaltres i només ens demana que
li donem cabuda en la nostra vida
diària.
Benvolguts/des: Acollim el Senyor amb les portes del cor obertes de bat a bat, agraïm-li que vulgui néixer entre nosaltres; deixem-nos guiar pel seu Esperit i sentim-nos germans els uns dels altres. Que els nostres gestos nadalencs siguin expressió d’amor, oberts a la solidaritat i a la bondat, portadors d’esperança, especialment amb les persones més desvalgudes. Aquesta serà la millor manera de retre-li homenatge, a Ell que ens estima com ningú mai no ens ha estimat.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge