Benvolguts germans i
germanes:
En aquest 3r diumenge de
durant l’any, dins la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, en que
també celebrem el Diumenge de la Paraula amb que comença la V Setmana de la Bíblia;
Jesús, la Paraula de Déu encarnada, ens
surt a l'encontre en el camí de la vida, o millor dit fa camí amb nosaltres. Hi ha moltes cruïlles, moments de dubte,
però si caminem seguint les seves petjades, arribarem a bon port: el Regne de
Déu. De vegades les preocupacions per les coses d'aquest món ens allunyen de
Déu, de Jesús i dels germans. Caiem sota les urpes del mal i del pecat, fruit
del nostre egoisme, de la nostra enveja, de la nostra supèrbia i de tantes
altres actituds que ens deshumanitzen. Això és el que
els passà als habitants de Nínive. Déu, valent-se de Jonàs hagué de donar-los
un ultimàtum, perquè no s'estimbessin a l'abisme pel seu mal capteniment: "Ves a Nínive, la gran capital i
proclama-hi...D'aquí a quaranta dies, Nínive
serà destruïda".
La fe, la conversió de cor i, per tant,
l'abandonament del mal camí d'aquella
gent, va fer desdir Déu de complir la seva amenaça. Per això ens és tant
necessari pregar Déu amb paraules com les del salmista: *Feu
que conegui, Senyor, les vostres rutes, que aprengui els vostres camins. *Encamineu-me en la vostra veritat,
instruïu-me, perquè vós sou el Déu que em salva.
I això Déu ho fa amb Jesucrist, el seu
fill i Senyor nostre. Avui el trobem camí de Galilea, començant la seva missió
pública, prenent el relleu de Joan Baptista, que li ha preparat el camí, que ha estat empresonat. Les primeres paraules
de Jesús ens conviden a acollir la Bona Nova de Déu que Ell encarna: "Ha arribat l'hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu
en la Bona Nova". És
una invitació que no ha perdut gens d'actualitat, que ens continua fent ara i aquí.
Jesús va anar a l'encontre dels seus
deixebles fent-se’ls present enmig de la vida de cada dia. Ho feu amb una
mirada profunda i una Paraula convincent, com només Ell podia tenir, perquè uns pescadors, com
Simó i Andreu, i Jaume i Joan, davant la invitació: Veniu amb mi, i us faré
pescadors d'homes", immediatament ho deixessin tot i el seguissin,
sense plantejar-se a canvi de què, ni a on els portaria.
I nosaltres? Quina
resposta donem a la seva invitació a
convertir-nos i a seguir-lo, a donar-ne testimoni? Estem disposats a estimar, servir, perdonar,
fer camí de la mateixa manera com ho fa Jesús? I en quina mesura, d’acord amb el que el Concili
Provincial Tarraconense, ara fa XXV anys ens proposava, ens esforcem a escoltar
la Paraula de Déu, llegir-la personalment, meditar-la, celebrar-la en l’Església
i pregar amb ella per tal de viure la seva força transformadora i en plena obediència
de fe al Senyor sota el guiatge de l’Esperit Sant (nº 48)”?.
Benvolguts germans i
germanes, que la pregària unida de tots els cristians, aquesta Eucaristia i la Paraula de Déu que hem
escoltat, ens refermi en la nostra resposta positiva a la invitació de Jesús de
convertir-nos, creure en l'Evangeli i seguir-lo, donant testimoni arreu,
conscients que com ens diu Sant Pau, no
podem deixar perdre l' oportunitat
present, perquè la manera de funcionar
d’aquest món que veiem amb els
ulls passa aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge