Benvolguts germans i
germanes!
Amb la festa del baptisme
de Jesús acaba el temps de Nadal. Hem celebrat amb goig i alegria, el naixement
del Fill de Déu, el Messies, el Senyor. Dimecres passat celebràvem l'Epifania
del Senyor, la manifestació de Déu a tots els pobles de la terra, i avui ens
situem en el baptisme de Jesús, sent ja un adult, a punt de començar la missió
que Déu Pare li encomana que no és altra que la de mostrar-nos el seu amor i
salvar-nos.
Entremig queden uns anys de silenci, de
creixement i maduració personal de Jesús, a la llar de Natzaret, al costat de
Josep, el seu pare adoptiu; i de Maria, la mare servicial. I ja adult, sap que
Déu li encomana una missió molt
concreta: “alliberar els homes de tot esclavatge”. “Jesucrist, ha vingut a complir la seva
missió per l’aigua i la sang”, ens diu Sant
Joan, és a dir, des del seu baptisme al
Jordà fins a la seva mort a la creu, on del seu costat en brollà sang i aigua.
I és l’Esperit qui en dóna testimoni, el
mateix Esperit que davalla damunt d’Ell, després que Joan el bategi. El
baptisme de Joan era un acte de contrició per rebre el perdó dels pecats, per
convertir-se, però l'anunci que el Messies batejaria amb l'Esperit Sant
significa que la seva acció redemptora anirà més enllà del perdó dels pecats i
que portarà una vida nova i plena.
Jesús assumeix les paraules del profeta
Isaïes, conscient que Déu l’envia proveït de l’Esperit, per a ser testimoni seu
davant dels pobles, per tant, amb la
força necessària per acomplir la missió encomanada d’alliberar tots els homes i
mostrar sense complexos el seu amor.
Jesús, que fins aleshores havia viscut
en la senzillesa de Natzaret, descobreix que l’Amor de Déu és portador de vida,
com l’amor d’uns pares porta a la vida els seus fills. Sap que té l’aval
definitiu del Pare, manifestat a l’Evangeli: “Ets el meu
Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut”. I
això li permet dir a tothom, amb la paraula i el testimoni, que Déu és pare de
Tots, que val la pena de col·laborar en la construcció del seu Regne, en el que tots som cridats a ser germans i fills seus. Com
ens diu Sant Joan a la segona lectura, només si som
capaços de creure que Jesús és el Messies, Fill de Déu, podrem estimar
veritablement els qui ens acompanyen en el camí de la vida.
Perquè, efectivament, també
nosaltres som cridats per Déu des del nostre Baptisme, a complir una missió.
Una crida i una missió personal que hem d’anar descobrint en la nostra vida de
cada dia, parant l’oïda del cor, fent silenci, pregant i esperant, sense por a
demanar ajut a algun acompanyant, quan ens calgui. No oblidem que Jesús també va comptar amb
l’acompanyament de la seva família, del moviment de Joan Baptista, de la fe del
seu poble...
Benvolguts germanes i
germans, que l’Eucaristia d’avui ens ajudi a celebrar i agrair que Jesús ha
estat fidel a la missió salvadora que
Déu li encomanà fins el final, i a deixar que el seu mateix Esperit ens guiï i
ens doni força per a descobrir i acomplir amb fidelitat la missió que Déu té
pensada per a nosaltres. Que així sigui!
Joan làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge