Benvolguts germans i
germanes!
En aquest segon diumenge
després de Nadal i primer del nou any, les lectures ens conviden a centrar
novament la nostra mirada en Jesús, en aquest infant nascut a Betlem, i meditar
sobre dues preguntes essencials: Qui és Jesús? Què significa per a
nosaltres la seva encarnació?
La persona humana des de
sempre ha cercat trobar sentit a la seva vida, i respondre els interrogants
essencials, sobre el què, el com, el quan
i el per què de tot plegat. Anhela una resposta que posi pau al seu interior,
que assereni el cor, una mena de Saviesa
que respongui a tants interrogants.
Així podem entendre que en el llibre de Jesús,
fill de Sira, [Eclesiástic], escrit en els segles III-II aC es faci un elogi
extraordinari de la Saviesa, creada per Déu, identificada amb la seva Paraula
(la Torà) i semblant a l’Esperit de Déu que planava sobre la terra en el moment
de la creació. I Déu vol comunicar-la al seu poble.
I és precisament, Jesús, el Fill de Déu,
qui encarna aquesta Saviesa. Ell és la
Paraula última i definitiva de Déu, la seva autèntica Saviesa feta visible.
Necessitem espais de
silenci i reflexió, per adonar-nos,
pregar i agrair el gran do que Déu ens fa en el seu Fill i també en el seu
Esperit.
Sant Pau, en aquest preciós himne que hem escoltat, en la seva carta als
cristians d'Efes, posa de manifest la historia d’amor i de salvació que Déu té
amb nosaltres, que ja contemplava abans de tota la creació, i que expressa a
través de les seves tres persones: com a Pare, Fill i Esperit Sant. El Pare és
la font, l’iniciador i el termini de
tota cosa. L’Esperit Sant és la garantía i la penyora de l’heretat oferta a la humanitat. I el Fill, Crist, és l’únic
mediador de l’obra divina, és el que tot ho compleix i ho porta a terme amb
l’entrega de si mateix fins a donar la seva vida. Déu Pare-Mare, perquè ens estima, té la
iniciativa de regalar-nos la salvació, fruit de la seva obra, i es serveix del
seu Fill estimat per a dur-la a terme.
No deixem que el ritme i
el soroll mediàtic de la nostra societat ens faci perdre el sentit de la vida.
Crist, la Saviesa i la Paraula de Déu
feta carn, fa camí amb nosaltres, ha plantat per sempre la seva tenda entre
nosaltres, i amb la força del seu Esperit Sant, ens impulsa
a ser, personalment i comunitàriament, com Església, col·laboradors del seu pla de salvació per a tota
la humanitat.
Benvolguts/des: Preguem a Déu, que, com diu Sant Pau, “il·lumini la mirada interior del nostre cor, perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat” i la comuniquem arreu, amb la nostra manera de viure, procurant créixer en l'amor, la pau, la justícia i el servei, especialment als més necessitats.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge