dilluns, de gener 04, 2021

MISSA DEL II DIUMENGE DESPRÉS DE NADAL 2-3/01/2020


Benvolguts germans i germanes!

En aquest segon diumenge després de Nadal i primer del nou any, les lectures ens conviden a centrar novament la nostra mirada en Jesús, en aquest infant nascut a Betlem, i meditar sobre dues preguntes essencials: Qui és Jesús? Què significa per a nosaltres la seva encarnació?

La persona humana des de sempre ha cercat trobar sentit a la seva vida, i respondre els interrogants essencials, sobre el  què, el com, el quan i el per què de tot plegat. Anhela una resposta que posi pau al seu interior, que  assereni el cor, una mena de Saviesa que respongui a tants interrogants.

 Així podem entendre que en el llibre de Jesús, fill de Sira, [Eclesiástic], escrit en els segles III-II aC es faci un elogi extraordinari de la Saviesa, creada per Déu, identificada amb la seva Paraula (la Torà) i semblant a l’Esperit de Déu que planava sobre la terra en el moment de la creació. I Déu vol comunicar-la al seu poble.

I és precisament, Jesús, el Fill de Déu, qui encarna aquesta Saviesa. Ell  és la Paraula última i definitiva de Déu, la seva autèntica Saviesa feta visible.

Necessitem espais de silenci i reflexió,  per adonar-nos, pregar i agrair el gran do que Déu ens fa en el seu Fill i també en el seu Esperit. Sant Pau, en aquest preciós himne que hem escoltat, en la seva carta als cristians d'Efes, posa de manifest la historia d’amor i de salvació que Déu té amb nosaltres, que ja contemplava abans de tota la creació, i que expressa a través de les seves tres persones: com a Pare, Fill i Esperit Sant. El Pare és la font, l’iniciador  i el termini de tota cosa. L’Esperit Sant és la garantía i la penyora de l’heretat oferta a la  humanitat. I el Fill, Crist, és l’únic mediador de l’obra divina, és el que tot ho compleix i ho porta a terme amb l’entrega de si mateix fins a donar la seva vida. Déu Pare-Mare, perquè ens estima, té la iniciativa de regalar-nos la salvació, fruit de la seva obra, i es serveix del seu Fill estimat per a dur-la a terme.  

No deixem que el ritme i el soroll mediàtic de la nostra societat ens faci perdre el sentit de la vida. Crist, la Saviesa  i la Paraula de Déu feta carn, fa camí amb nosaltres, ha plantat per sempre la seva tenda entre nosaltres,  i  amb la força del seu Esperit Sant, ens impulsa a ser, personalment i comunitàriament, com Església,  col·laboradors del seu pla de salvació per a tota la humanitat.

Benvolguts/des: Preguem a Déu, que, com diu Sant Pau, il·lumini  la mirada interior del nostre cor, perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat” i la comuniquem arreu, amb la nostra manera de viure, procurant créixer en l'amor, la pau, la justícia i el servei, especialment als més necessitats.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge