- Déu ho fa tot per amor.
Encara ressona el terrabastall de la pasqua que va
trasbalsar d’una manera sorprenent la
marxa de la història perquè Déu “Pel gran
amor que ens té, Déu ens ha fet néixer de nou i ens ha donat una esperança
viva, gràcies a la resurrecció de NSJC”. Pel baptisme acollim el seu amor
amb totes les conseqüències que se’n deriven, naixem de nou per viure ja des d’ara
la vida del Senyor ressuscitat i arribar a la plenitud en la vida eterna
malgrat les dificultats del viure.
- Els apòstols tenen
l’experiència de Jesús ressuscitat, després de les dones.
El vespre del mateix dia que Pere i el deixeble estimat
havien constatat que el sepulcre era buit, els deixebles, no se sap quants,
reben la visita del ressuscitat. És la segona aparició, seguint el relat de
Joan; la primera, com en tots quatre evangelis és a dones.. És molt interessant
constatar que Jesús no només se’ls apareix sinó que, menys a Lluc, els diu que
anunciïn la seva experiència als apòstols. A Lluc són uns àngels que transmeten
la petició de Jesús. Papa Francesc ha reconegut al cap de només quasi dos mil
anys el paper apostòlic que Jesús atorga a les dones.
- L’encàrrec de Jesús.
Jesús els envia amb la mateixa missió que ell tenia i els
dona l’Esperit Sant i, amb l’Esperit, el poder de perdonar. Recordem com Jesús
perdona de manera explicita o de manera implícita els pecats, cosa que en la
religió d’Israel només correspon a Déu. Jesús es pren la llicència i no només
se la pren per a ell sinó que la traspassa als deixebles, perquè els encomana
la totalitat de la missió que ell tenia.
- Dels apòstols a nosaltres. .
La nostra fe arrela en el testimoni dels apòstols,
nosaltres en som receptors i testimonis en una cadena que arribarà fins a la fi
dels temps. El testimoni és l’actuació de l’església en ella mateixa: la
catequesi, la caritat, els sagraments i la pregària.. Podem fer-ho més o menys
bé, però és el que fem i el que hem de fer. La parròquia, l’església diocesana
i l’Església tout court.
Davant de
la realitat violenta i insolidària hem d'estar convençuts que només l'estil de
vida Jesús és l'alternativa, una alternativa que ens exigeix el compromís real
de dur-la a terme efectivament.
La
degradació del medi natural, la injustíssima distribució de la riquesa, la
violència del terrorisme i del terrorisme legal, que rep el nom de guerra, no
ens poden deixar indiferents. La fidelitat a la missió que hem rebut de Jesús
exigeix que amb la vida i amb la paraula obrim horitzons d'esperança a una
humanitat desencaminada que Déu estima apassionadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge