dimarts, de maig 16, 2023

DIUMENGE VI DE PASQUA.

 


  1. Un bé que ve d’un mal.

Els camins de Déu són sorprenents; Déu és sorprenent. L’Esperit Sant fa que els diaques també prediquin la Paraula, no només els apòstols, com semblava indicar l’evangeli de diumenge passat; el testimoni apostòlic ens afecta a tots, com a conseqüència inevitable de la fe. Gràcies a la diàspora dels diaques, la predicació sobrepassa les muralles de Jerusalem. Tota la terra, com diu el salm, “pot contemplar les gestes de Déu”

  1. L’Esperit habita dins nostre.

El Defensor, l’Esperit de la Veritat, actua en el món des del seu habitatge en el cor dels qui l’han acollit conscientment, sense excloure que pugui actuar d’altres maneres. Nosaltres hem rebut el do de l’Esperit i per aquest do sabem que Jesús viu en nosaltres i, atès que està amb el Pare, el Pare viu en nosaltres. Aquesta és la part de l’aliança que pertoca a Déu.

Però a nosaltres també ens toca complir la nostra part de l’aliança que consisteix a complir el “manament” del Senyor: estimar els altres com el Crist ens ha estimat, cosa que només és possible per l’impuls de l’Esperit que habita en nosaltres. El manament de l’amor no és una càrrega feixuga o una imposició autoritària de Déu, sinó el mitja de viure feliços.

  1. “Donar raó serenament i amb respecte de la nostra esperança”.

Així doncs, tenim la responsabilitat de manifestar aquesta presència de l’Esperit a la gent del nostre entorn amb la nostra paraula i amb les nostres obres. Proposar l’Evangeli, però, tot i ésser essencial, no és suficient: també la nostra acció ha de donar raó del que creiem i esperem. La paraula sense l’acció és buida i, àdhuc, escandalosa. L’acció sense explicació és incomplerta i, potser una estafa, perquè no dona raó de la motivació i els altres tenen el dret de conèixer-la. Donem raó de la nostra esperança a qui ens en demani explicacions i fem-ho amb respecte, sense sentiments de superioritat ni d’inferioritat, però fem-ho., amb fidelitat a la nostra consciència i a l’amor misericordiós de Déu.

Josep Esplugas Capdet, prevere.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge