Festa de la Santa Creu i l’Arbre de Maig
Benvolguda família de famílies,
germans/nes, una salutació als Regidors/es,
representants i membre de l’Esbart Terrassa, de l’Agrupació folklòrica “Amunt i
Crits que celebra el 75è aniversari, benvolguts /tots/es: Hem de situar
l’evangeli d’aquest diumenge V de Pasqua en el context de l’últim sopar, quan
Jesús renta els peus dels seus deixebles i els ofereix seguir el seu estil de
vida, dient-los: “Us he
donat exemple, perquè, tal com jo us ho he fet, ho feu també vosaltres”. Situats en aquest context, el que Jesús diu vol
donar sentit a un camí que, en aquell moment, costava molt de seguir, perquè hi
hauria patiment. Però des de la perspectiva Pasqual, és el camí que porta a la
casa del Pare, perquè Jesús ja hi viu, totalment unit a Déu. I ens diu que també nosaltres podrem arribar allà, seguint
el “camí” que és ell mateix. Els deixebles tenen dubtes. Tomàs li
pregunta ¿com podran seguir-lo, viure com Ell, quan ja no hi sigui físicament?
¿Com sabran que caminen cap al Pare? I Felip li demana que li mostri el Pare i
que ja no els caldrà res més. Ells ens representen a nosaltres, i a tota comunitat, que,
com la de Joan, reflexiona sobre el seguiment de Crist, que li costa assumir un
camí que passa pel compromís, pel servei... per la creu. Jesús davant dels dubtes, ens
diu que Ell i el Pare són ú: .”Qui em veu a mi, veu el Pare” . Jesús és el Fill que es
quedarà per sempre a la casa del Pare,
entenent-la no com un espai físic, sinó com una relació personal íntima. A Déu
no l’hem de buscar fora d’aquest món. El trobem en l’home Jesús de Natzaret,
que apareix sotmès a la injustícia, que ha assumit la nostra condició humana,
fent la més gran opció d’amor, la de donar la vida per nosaltres, deixant-se
clavar a la creu, per morir-hi, però també per a vèncer la mort amb la seva
resurrecció. Per això, quan més el coneixem, més coneixem Déu: ”Si m’heu conegut a mi, heu de
conèixer igualment el meu Pare: des d’ara ja el coneixeu i ja l’heu vist”. La tasca de conèixer Jesús no s’acaba mai, perquè
suposa conèixer la veritat, raó per la qual és important escoltar i pregar
l’Evangeli, personalment i comunitàriament, per a contemplar i estimar Jesús en
les seves paraules, en els seus gestos i actituds, en la seva tendresa i en el
seu compromís en favor dels malalts, dels pobres i dels desvalguts, en la seva
comunió amb el Pare. Seguir Jesús és un exercici de confiança en que la seva mort no ens impedeix seguir-lo,
i per tant, de fe en la resurrecció. I confiança en que el servei als
altres és el veritable camí que porta
a la vida, a la comunió amb el Pare en la que Jesús ja viu del tot.
Sant Pere, a més, ens anima a
acostar-nos a Jesús, el Senyor, perquè “és la pedra viva... que
rebutjaven els constructors que ara corona l’edifici” i “s’ha
convertit en pedra d’ensopec, en roc que fa caure” a qui no fa cas de la seva predicació. I
ens recomana: “Com a
pedres vives, deixeu que Déu faci de vosaltres un temple espiritual... Benvolguts/des gns/nes,
acollim amb confiança la invitació de Jesús a seguir-lo com a camí, veritat i
vida, que porta al Pare, que ens capacita
per a carregar la pròpia creu i ajudar a
portar la dels altres, conscients que qui dubte i té dificultats, es també qui
posa fe en Jesús, es posa en mans del Pare, i mogut pel seu Esperit Sant, es
reconeix cridat a donar-ne testimoni. Que Santa Maria, mare de Jesús i mare nostra
ens hi ajudi!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge