DIUMENGE XXVI DURANT L'ANY

 Primera Lectura: Ez 18, 25-28

Salm: Sl 24

Segona Lectura: Fil 2, 1-11

Evangeli: Mt 21, 28-32

1. Una nova invitació a assumir els criteris de Déu.

Avui repetim en part el tema del diumenge passat. Recordem Isaïes que ens deia: “Els meus pensaments no són els vostres i els vostres camins no són els meus  ...  Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tan com la distància del cel a la terra” Avui Ezequiel encara és més dur: “Vosaltres dieu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor”.  Els camins del Senyor no són els nostres i tenim la barra de pensar que som nosaltres els qui tenim raó. Només que tinguem una mica de seny, hem de posar-nos de pressa pel camí de la conversió.

2. Un Messies impensable.

Qui es podia imaginar un Messies crucificat? Com va costar als apòstols entendre Jesús! Ni amb l'experiència de la resurrecció no n’hi va haver prou. Només pel do de l’Esperit Sant van poder canviar la lògica del poder per la lògica de l’amor. Quan l'ésser humà opta per Déu, acollint lliurement aquest intrús que és l'Esperit Sant, i en la mesura que l'acull, va convertint-se, va assumint el punt de vista de Déu.

3. Un Déu que és amor extrem.

Jesucrist, que és Déu, ens recorda Sant Pau, manifesta fins a quin  punt estima Déu la humanitat. Jesucrist és Déu mateix humanitzat. No solament no exigeix obsequis o serveis dels humans, sinó que Ell mateix es posa a servir la humanitat fins a l’extrem de jugar-se la vida i perdre-la. Inaudit.

4. La plenitud de l’amor és el perdó.

Una de les novetats fonamentals de la revelació de Déu manifestada en la línia profètica de l’Antic Testament i, per tant, accentuada per Jesús, és la possibilitat real d’acollir el perdó diví, sempre disponible i alliberador. "Si el pecador es converteix i deixa de fer el mal (...) viurà i se salvarà de la mort", hem sentit en la lectura d'Ezequiel.

5. Tenir els mateixos sentiments de Jesucrist.

Sant Pau ens hi exhorta- Viure com Jesús no és gens fàcil; demana una opció radical a la qual l’ésser humà posa l'obstacle del pecat, que vol dir la lliure realització de la seva tendència a l'egocentrisme en perjudici dels altres, fins i tot havent fet l'opció de principi de viure com Jesús. Però és Déu mateix qui posa el mitjà perquè l'home pugui aproximar-se a l'estil de viure de Jesús i romandre-hi. I aquest mitjà és la donació de l'Esperit Sant. Gosem demanar-l’hi.

Josep Esplugas Capdet, prevere.