Benvolguda família de famílies, germans i germanes!
Des de temps immemorial les
persones s'han reunit al voltant d'una taula per a dialogar, per a pactar, per
a celebrar esdeveniments significatius de la seva vida. El menjar compartit és signe de comunió i també d'alegria i felicitat,
de solidaritat i aliança. Jesús mateix, sovint comparteix la taula amb
persones molt diferents. Precisament en el marc d'un sopar pasqual, Jesús
instituí l'Eucaristia, de manera que la relació entre Déu i els homes es donés
també al voltant d'una taula.
Si hem estat atents, el profeta Isaïes ens parlava del banquet que Déu ens ofereix,
quan anuncia una futura intervenció salvadora en favor de tots els pobles.
Jesús, en la seva paràbola del banquet
del Rei per les noces del seu fill, d'entrada, remarca que a aquestes noces hi ha uns convidats que
són cridats pel Rei i que no hi acuden. El Rei insisteix, i aquells convidats,
desagraïts, prefereixen ocupar-se dels seus assumptes, arribant inclús a maltractar i matar els seus
criats. Finalment, el Rei, davant aquesta violència, pren mesures dràstiques i decideix
manar als seus criats a convidar a tothom qui trobin. “I hi
anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí
de convidats”.
Déu, el Rei, no imposa l'entrada al seu
Regne, participar del seu banquet. Ell convida repetidament al seu poble, a
través dels profetes, que com els criats, són menyspreats i maltractats. El poble
d'Israel, tampoc voldrà escoltar Jesús,
acudir a les noces del fill del Rei. Serà aleshores quan la invitació
s'adreçarà a tota la humanitat. Així
doncs, podem concloure que el banquet de Déu, l'Eucaristia, diumenge rere
diumenge, és una invitació universal a la salvació promesa. Isaïes profetitza que Déu engolirà per sempre la mort, i aquesta profecia es compleix en la Pasqua de
Crist, el seu fill, vencent la mort en la creu, fent-nos partícips del seu
triomf, amb la seva resurrecció, Pasqua.
Però, ¿per què aquells
convidats rebutjaren el banquet de noces? Per què a la gent li costa tant
creure i seguir Jesús? Per què nosaltres
no ens acabem de donar del tot a la causa de l'Evangeli? No hi ha una resposta clara,
perquè ens trobem davant el misteri
mateix del cor humà, el misteri de la gràcia i de la llibertat. Malgrat tot,
Déu no es desdiu del banquet. I encara podem
preguntar-nos perquè el Rei fa fora del banquet aquell convidat que no portava
el vestit de festa? És un toc d’alerta, perquè participar a l’Eucaristia,
acceptar la invitació al banquet no és tenir el nom apuntat a la llista de
batejats, sinó que és una manera de viure, és portar el vestit de festa, el
vestit de la nova vida de l’amor als germans, de la confiança en el Pare, pregant
i treballant per la pau i la justícia arreu on siguem, perquè com diu St. Pau
podem afrontar-ho ”gràcies
a aquell que em dona forces”
Benvolguts germans/nes: Avui com ahir, Déu ens convida al seu banquet,
l'Eucaristia, la Missa. Evitem que altres assumptes menys importants ens impedeixin
assistir-hi. I de la Missa en segueix la Missió de treballar per la comunió
fraternal de tota la humanitat amb Crist, Déu mateix, i com diu Sta. Teresa: “Quien a Dios tiene nada le falta”.
Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Publica un missatge