dilluns, de juny 03, 2024

MISSA DEL COS I LA SANG DE CRIST 01-02/06/2024

 


Benvolguda família de famílies, germans i germanes! Déu, Pare, Fill i Esperit Sant, és un Déu que és amor, que és relació, ho recordàvem diumenge passat en celebrar la festa de la Santíssima Trinitat. Avui, celebrem la festa del Cos i la Sang de Crist, la prova més gran del seu amor i la confirmació de l’aliança definitiva que fa amb nosaltres.

En la primera lectura de l’Èxode hem escoltat com Déu ratifica la seva primera Aliança amb el poble escollit d’Israel fonamentada en l’obediència a la Llei revelada i entregada a Moisès, els deu manaments. És la contrapartida a que Déu hagi alliberat als oprimits de l’esclavatge egipci. I fixem-nos, el signe de l’aliança és la sang dels vedells immolats, amb que Moisès aspergí el poble. L’animal partit per la meitat simbolitza les dues parts contraents que s’obliguen radicalment i accepten de sofrir la sort d’aquest animal, sinó compleixen el compromís.

Sant Pau a la carta als hebreus, ens diu que ara ja no és la sang dels animals, la que segella l’aliança de Déu amb la humanitat, sinó que és Crist, el gran sacerdot, La sang és vida, donar sang és donar vida. Crist ens dona  la seva sang, ens dona la seva vida. Precisament per això, la solemnitat d’avui,  duu el nom de “El  Cos i la Sang” de Crist. És una festa, que complementa a la del Dijous Sant, perquè és eminentment eucarística.

Per això se’ns proclama a l’Evangeli un dels relats del Sant Sopar, enguany en la versió de Sant Marc. Jesús en el pa partit i en la sang compartida, es lliura totalment a si mateix. L’Eucaristia, el sagrament cimal, la font d’aigua fresca pels cristians. Ens és un misteri,  un gran regal del Senyor, aliment de vida espiritual i estímul de compromís cristià. En ella experimentem la presència de Crist en els signes del pa i del vi consagrats, reproduint el misteri de la seva mort i la seva resurrecció. Com a Cristians, necessitem alimentar-nos del pa i del vi de l’Eucaristia, del pa de vida i de la sang de la salvació, Crist mateix que se’ns dóna i es fa present permanentment en aquests signes.

El pa, però, es posa a taula per partir-lo, repartir-lo i compartir-lo. Per això l’Església, que som tots, uneix  el sagrament de l’Eucaristia al sagrament de la caritat. No es pot separar l’Eucaristia del compromís personal i comunitari. Combreguem per a convertir-nos en pa per als altres.

El Senyor ens convida a tots al banquet de l’Eucaristia, amb una especial predilecció envers els pobres i els qui pateixen, perquè en ells hi ha Crist. Aprenguem del bon samarità que no mira ni la raça, ni la creença ni el color de la pell d'aquell home apallissat, simplement s'atura, canvia els seus plans i se'n fa càrrec. És el que fa Càritas, i també és el que som cridats a fer tots els qui ens diem cristians, enguany amb el lema  ALLÀ ON ENS NECESSITES OBRIM CAMÍ A L’ESPERANÇA,, disposats a compartir el banquet de la Vida de Jesús ressuscitat, sent signes de consol, de denúncia i d’esperança enmig d’una societat trencada i ferida.    Benvolguts/des, la festa d'avui ens fa memòria que som convidats a viure  en l'amor  lliurat, com el de Crist, que es parteix i es deixa menjar, perquè puguem viure gràcies a Ell. Si ens hi comprometem ben segur que contribuirem a fer un món millor.

Joan Làzaro i Padrós, prevere i rector.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Publica un missatge